El 1980 va tancar la llista de Girona de Nacionalistes d'Esquerra. Per què ara sí que ha decidit ocupar un lloc que suposarà fer política activa?

Es diu molt, però és una certesa. Estem davant un moment excepcional i trobo que aquesta candidatura és excepcional. Primer per l´objectiu, però també per la formació i el camí que ha de fer. Penso que ser-hi remarca l´excepcionalitat, en el sentit que som d´ideologies diferents, d´àmbits cívics culturals diferents, però estem disposats a anar junts. A mi se´m col·loca en un àmbit ideològic i nacional determinat, i penso que eixamplo aquest ventall. Després, entenc que això és una cosa puntual per canviar de pantalla. No és que ni jo ni molta gent que estem en aquesta candidatura tinguem pretensió de fer política. Però sí que sabem que és un moment importantíssim per canviar de pantalla i d´estructura política.

Considera que a Girona es votarà Junts pel Sí per la candidatura o per ser el símbol d'una època?

No. Una de les coses magnífiques dels moments en què estem és que la iniciativa està en la ciutadania. Per tant, nosaltres som gent que ens posem al servei d´aquest canvi de pantalla. Ens posem al servei de la gent d´un país que ha decidit que vol regir el seu destí i com configurar la seva societat. Nosaltres ens oferim com a instruments, catalitzadors, punts de referència... Aquesta és la nostra funció. Per això trobo que ahir [dimecres per al lector] quan estàvem tots els independents junts era bonic, perquè estàvem tots amb aquesta mentalitat. No és que renunciem, però aparquem durant 12 o 18 mesos una colla de principis que són bàsics en les nostres vides i en els quals creiem fermament per aconseguir el pas de pantalla.

Quins són els principis que s´aparquen durant uns mesos?

Per exemple ideològics. És evident que jo no tinc gaire res a veure, i he dit públicament que jo no l´he votat mai, amb el president Mas. Però en canvi estic content d´estar amb Mas en aquesta candidatura, perquè si algú es pensa que aquest país pot arribar a la plena llibertat sense comptar amb el sector econòmic i social que representa Convergència, s´equivoca. No es pot fer la independència ni un canvi de paradigma sense ells. Això, que a vegades es parla com una crítica, penso que és un patrimoni de riquesa.

Si no hi ha cap imprevist, d'aquí a dos mesos serà escollit diputat. Ocuparà l'escó, passi el que passi el 27 de setembre?

Sí, m´hi comprometo absolutament. No estic aquí per fer un número i marxar. Potser, si realment les nostres pretensions no es veiessin acomplertes, al cap d´un temps diria: «Escolteu, no serveixo per res». Perquè és veritat, que no serviria per res. Si això tira endavant, a totes.

Si no es pot engegar el procés per aconseguir la independència de Catalunya, vostè es mantindrà de diputat?

És que aquest procés per a la independència, si no s´engega, vol dir que guanya el no. I jo en aquests moments no m´ho plantejo. Primer, perquè em sembla que sociològicament no passarà. I després, perquè dintre la consciència política de gent d´esquerres i que compartim moltes coses, dir que no a aquest procés és fer guanyador Mariano Rajoy.

Per tant, considera que hi haurà bona sintonia entre Junts pel Sí i la CUP després del 27-S?

(Riu) És que si no em deixen morrejar cada dia amb en David Fernàndez o en Salellas, protestaré profundament. Tampoc són els meus adversaris la gent de Catalunya Sí que es Pot. Crec que la llarga estratègia social és la mateixa i les tàctiques són diferents. Podem matisar això, però som amics i són dels meus. Els considero dels meus i jo crec que, en general, dintre la candidatura els sentim propers. A més, tenen un paper molt gran a fer a partir del 28 de setembre. Perquè aquí sempre comptem els independentistes com si fossin només la gent de la CUP i de Junts pel Sí. I això és una fal·làcia. Perquè totes les enquestes diuen que dins Catalunya Sí que es Pot hi ha un matalàs d´independentistes. És diferent el que pot ser el 27-S amb el que pot ser a partir del 28. I aquí la gent es pot endur moltes sorpreses. És que no veig possibles algunes actituds contra el procés constituent de gent que hi està abocada per principis.

Així, no descarta gens una possible aliança amb Catalunya Sí que es Pot?

Hem d´esperar als resultats i a la campanya. Però jo a partir del 28, no ho descarto gens.

Artur Mas defensa que 68 diputats són suficients per començar el procés d´independència. La CUP ho xifra, com a mínim, en el 55% dels vots. Vostè què en pensa?

El primer que penso és que Junts pel Sí treballarem perquè siguem els més possibles. Si aconseguim el 50%, el 52%, el 54% i si arribem al 60%, jo que sóc abstemi em faré un xupito. El fet és que el full de ruta en el qual la candidatura es basa és bastant complex. Aleshores, jo crec que dependrà de com quedin les eleccions que aquest full de ruta pugui tenir un camí o un altre, unes velocitats o unes altres.

Però si la diferència és mínima o no se suma el 55% dels vots, no pot passar que alguna formació baixi del carro i una altra continuï?

Jo no veig baixant del carro ningú, sincerament. La CUP, quan vegi els resultats, suposo que farà igual que nosaltres i s´adaptarà a les circumstàncies que siguin i actuarà segons el que vegi millor per al país. I nosaltres farem el mateix.

Quines polítiques de les dues últimes legislatures de Mas no li han agradat?

Mai he estat a favor de les retallades. Per tant, no estic d´acord amb tota la política de retallades, per molt que les escoles econòmiques de Chicago les justifiquin segons les normes del capitalisme salvatge. Ara bé, estem amb el de sempre: no són només retallades ideològiques, també són forçades. Ara ens posem la gran qüestió de guanyar eines, perquè avui en dia ja no sabem què és responsabilitat de què. Aquest és el gran mullader, que fins i tot quan vols fer la crítica a l´esquerra o a la dreta, no saps mai on has d´anar a petar. Es retallava perquè ja feia no sé quants anys que teníem 16.000 milions anuals menys i això deixa el país en un estat en què s´ha de començar a retallar abans que ningú? Això podria ser una excusa que pot dir el president Mas. Jo no hi estic d´acord. Però estic a la mateixa candidatura.

I no li sap greu investir-lo com a president, després del 27-S?

Si arriba al cas, gens. I si arriba el moment que les qüestions parlamentàries i electorals donen la possibilitat que ell sigui el més ben situat, cap problema.

Per tant, planteja algú més?

Jo plantejo aconseguir les estructures d´estat necessàries perquè després d´un temps molt curt, que el màxim termini que ens hem donat és d´un any i mig, la gent pugui decidir si aquest país és de dretes o d´esquerres, què retalla o què no retalla. Aquesta és la finalitat més important de la nostra candidatura. Nosaltres tenim en el full de ruta una sèrie de punts i mesures socials que ens permetran, jo crec que sincerament, tenir una sensibilitat social a tots els problemes que passa la gent de casa nostra. I està signat també per Convergència.

No preferiria David Fernàndez de president en lloc d´Artur Mas?

Jo el David Fernàndez, on vulgui i quan vulgui. (Riu) Però estic a la candidatura de Junts pel Sí. I quan hi estic, és perquè m´ho he pensat i he decidit estar aquí. I perquè penso que és aquí on sóc més útil.

Però les polítiques que defensa se situen lluny de CDC...

Però precisament això és la garantia que la gent que estem aquí donem una importància fabulosa al que està passant. Si no no ho hauríem fet mai. El mateix Raül Romeva no hauria acceptat mai això, si no fos per una circumstància excepcional. És per això que jo dic, el fet que estigui amb Mas és perquè ha estat un president que ha fet el que cap altre president de dretes o d´esquerres ha fet. És el primer president que quan al carrer ha sortit la gent i ha dit: «Nosaltres voldríem el dret a decidir». Ha dit: «Sí». Se l´ha jugat, de totes totes. Se l´ha jugat, no sé si voluntàriament al seu partit, i per tant el respecte que em mereix és absolut. Després hi ha diferències ideològiques, evident. És tan important el moment que vivim, que gent diversa, el Germà Bel, el Romeva, la Carme Forcadell, diem: «S´ha acabat. Anem junts». A mi no em crea cap problema, amb aquests objectius marcats, anar amb el president Mas.

I què passarà si Junts pel Sí no guanya o no aconsegueix la majoria per engegar el procés cap a la independència?

Nosaltres pretenem guanyar. Si guanyem, ens hem compromès, tots els independents, amb el full de ruta. Si les eleccions donen la possibilitat d´anar més ràpid, fantàstic. Si hem de canviar perquè les coses van d´una altra manera... Començar ara a jugar a prediccions, mentre el Rajoy ho té tan clar, ni pensar-hi. I els que no estiguin pel sí, en el fons estratègicament l´estan ajudant. Objectivament és això. Nosaltres volem votar, però qui converteix en realitat en plebiscitàries aquestes eleccions, i li interessa, és Rajoy. No nosaltres.

Passi el que passi, no hi haurà cap trencament a Junts pel Sí?

El full de ruta, si està a les nostres mans, preveu un govern d´unitat. Els independents ho sabem. I l´aprovarem.

Vostè va afirmar a El Convidat de TV3: «No es pot ser nacionalista sense ser d´esquerres». Pot semblar contradictori que lideri Junts pel Sí, on hi ha ideologies diferents.

No, perquè aquest és el meu pensament. I hi ha altra gent que es diu nacionalista que no pensa així. Això no em posa en contradicció, al revés. Em demostra que donem una importància transcendent al canvi de paradigma nacional. Això és el gran què d´aquestes eleccions.