El Consell d'Iniciatives Locals per al Medi Ambient (Cilma) de les comarques gironines, que està integrat per ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Girona, ha elaborat un estudi sobre la problemàtica municipal de les colònies de gats a les poblacions gironines. L'informe s'ha fet a localitats de la Selva (Tossa de Mar, Lloret de Mar, Santa Coloma de Farners, Maçanet de la Selva, Arbúcies i la Cellera de Ter), malgrat que la problemàtica és extensible a la demarcació de Girona. De fet, amb l'objectiu d'extrapolar les dades de l'estudi a la resta de les comarques gironines, s'ha portat a terme una selecció d'altres municipis (Torroella de Montgrí, La Bisbal d'Empordà i Camprodon) seguint els mateixos criteris que a la Selva. D'aquesta manera, l'estudi ha determinat que la densitat mitjana de les colònies de gats de la demarcació de Girona és de 131,86 gats per quilòmetre quadrat a les zones urbanes.

Per tant, l'informe del Cilma ha calculat que es tractaria d'un total de 46.304 gats a les comarques gironines. En aquesta línia, l'estudi ha establert que l'actuació de l'administració pública sempre és reactiva, tot i que no preventiva. El motiu és que la majoria dels ajuntaments no perceben les colònies com un problema i només actuen quan arriben les queixes per part dels veïns. Per això, segons l'informe, una vegada apareix la problemàtica, no hi ha una pauta d'actuació unificada que no desemboqui en «solucions parcials poc efectives». A més, l'estudi ha destacat que la problemàtica de les colònies de gats s'ubica en ciutats o localitats grans i que s'agreuja en poblacions amb una estacionalitat marcada. Pel que fa a les causes d'aquesta problemàtica, l'informe ha alertat que quan les colònies no es gestionen correctament atreuen plagues urbanes i generen problemes d'olors.

Entre altres causes, també es produeixen increments de la brutícia de les zones, d'excrements i de sorolls. Fins i tot, l'estudi del Cilma ha posat de manifest que les colònies de gats «no són ben acceptes pels veïns» a causa de les molèsties que poden ocasionar. Per tant, l'informe ha subratllat que les situacions més negatives que se'n deriven són les actituds d'algunes persones que opten «per solucions unilaterals i radicals», com intentar eliminar les colònies utilitzant verins, llaços o altres mètodes. Per acabar, l'estudi ha detallat que si hi ha abundància d'aliment, el nombre de les camades i els zels és més elevat.

Propostes d'accions

Per això, el pla d'acció que s'ha proposat en aquest informe del Cilma es basa en tres línies estratègiques: definició i unificació d'actuacions, regulació de normativa i compliment de la mateixa com a eina de regulació, a més de formació, educació i comunicació com a eines per a les colònies de gats controlades. Així, entre les actuacions, l'estudi ha demanat la creació d'un centre veterinari per poder fer esterilitzacions en l'àmbit de demarcació. Segons l'informe, la prioritat per a la creació d'aquest centre veterinari és alta, amb un calendari de llarg termini i la Diputació de Girona com a responsable. Altres actuacions que ha fixat l'estudi són: creació d'una entitat d'acció supramunicipal per la gestió de les colònies de gats en l'àmbit comarcal, d'un protocol d'acció per a tots els municipis, d'un codi de bones pràctiques i de convenis de col·laboració amb les entitats del territori.