Divuit hores. Aquest és el temps que va trigar a arribar a París el TAV que dijous va sortir de Barcelona a un quart i cinc de cinc de la tarda i de Girona a les cinc i cinc i que no va ser al seu destí fins a la matinada de divendres -en teoria hauria d'haver arribat a la ciutat de la llum a dos quarts i cinc d'onze de la nit. La causa d'aquest retard que va afectar 800 passatgers va ser una catenària danyada que va obligar a interrompre el viatge a Montpeller durant deu hores.

La Société Nationale des Chemins de Fer Français (SNCF) indica, en declaracions a l'Independant, que van haver de "gestionar prioritats", en referència a la reparació de la catenària. El problema tècnic es trobava entre Manduel i Nimes, després que el pas d'un tren provoqués una apagada de l'alimentació elèctrica a dos quarts de vuit del vespre. Es tracta d'una zona de difícil accés que, a més, es trobava afectada també per les pluges i tempestes de la jornada, que van dificultar els treballs de reparació.

La circulació es va restablir "dues hores després de l'incident" però només en una única via, per la qual havien de circular tots els trens que anaven acumulant retards i es van "haver de gestionar prioritats i destinacions". De totes maneres, la SCNF admet que és "incomprensible" que la catenària del tren aturat no disposés d'electricitat fins a tres quarts de dues de la matinada de divendres.

La decisió d'aturar el tren a Montpeller va respondre al fet "que no vam ser capaços de garantir la normal circulació. Estava lluny de la destinació i va haver de córrer a poca velocitat perquè les línies d'alta velocitat a la nit són per manteniment". La SNCF diu que mentre el convoi estava aturat es van identificar diversos viatgers amb riscos potencials per a la salut que van ser allotjats en hotels per passar la nit.

A causa d'aquesta situació, els oficials voluntaris van ser enviats per reforçar els equips sobre el terreny, amb els membres de protecció civil. "En total es van mobilitzar trenta persones per donar suport als 700 viatgers (dels 800 que contenia el tren) que dormien en els vagons". A cada passatger se li va donar una safata de menjar i un aperitiu per esmorzar i el tren es va col·locar en un punt amb tensió elèctrica per mantenir la temperatura.

L'enuig dels passatgers el va recollir l'Independant a la seva edició d'ahir, en què presentava un seguit de reaccions a la situació que lamentaven la gestió de la SNCF. És el cas d'Olivier Dumons, un pare de família que el 13 d'agost començava les vacances amb les seves dues filles de 8 i 12 anys, que havia d'arribar a Covers per agafar un vaixell que va acabar perdent. Com que la seva professió és la d'editor, es va dedicar a retransmetre en streaming la situació en què va passar les 17 hores.

"Just abans de Montpeller comencem a tenir informació. Ens van dir que hi seríem a temps. I després ens van fer esperar dues hores sense saber res, excepte que una catenària havia caigut a causa de la tempesta", va indicar l'editor, per després seguir informant que "vam veure un munt de trens que passaven en la direcció contrària" sense saber per què "no podíem anar a un altre carril". Un controlador els hauria explicat que no disposaven de commutadors i així el tren va quedar en via morta a Montpeller, on es va anunciar als passatgers que els dos trens es transformarien en un dormitori per passar la nit. Els llums es van apagar a dos quarts de quatre de la matinada.

El testimoni relata també com les mares buscaven aigua envasada per preparar biberons i que els turistes no entenien res perquè la informació era en francès i espanyol.