Els partidaris de la continuïtat del correbou de les Festes del Tura d'Olot han començat una recollida de firmes als llocs de venda d'entrades: can Trincheria i bars del centre i dels barris. També en recolliran a les taquilles de la plaça abans del correbou de les Festes del Tura, a 2/4 d'11 del dissabte, dia 5 de setembre. "Recollim signatures d'olotins i de gent de la Garrotxa", ha explicat Pepe Amores (president de la Penya Taurina la Garrotxa). Ha precisat: "No considerem vinculants els vots per internet de gent que resideix a Nova Zelanda, a Cuba o a Sevilla per un esdeveniment propi d'Olot, com és el correbou".

L'afirmació del compromís que acompanya el paper on es recull la firma de l'interessat -segons ha assenyalat- és clar: "Estic a favor que es mantingui el correbou a les Festes del Tura".

D'aquesta manera, els partidaris del correbou intenten contrarestar l'ofensiva contra l'esdeveniment taurí iniciat des de l'aprovació del correbou de les Festes del Tura del 2015 al ple del mes de juliol. Al ple la CUP va plantejar la possibilitat de solucionar la discussió anual del correbou a través d'una consulta.

A partir de l'aparició als mitjans del debat del ple, la Fundació Fauna -fa pocs dies- va començar una recollida de signatures per Internet contra el correbou d'Olot. La Fundacio es basa en la declaració d'Olot ciutat antitaurina i amiga dels animals aprovada per ple el 2004.

El passat dijous (dia 27 d'agost), l'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas (CIU), va anunciar la voluntat de l'Ajuntament de convocar una consulta pel correbou i per altres temes en el primer semestre del 2015. Corominas va dir: "Tot i les diferents sensiblitats per als animals hi han unes 2.000 persones que cada any van al correbou i moltes són d'Olot". La disparitat de criteris -segons ell- fa aconsellable una consulta tot i que la decisió final la prendrà l'Ajuntament.

Buscar consens

"La decisió -va afirmar- ja la prendrem, nosaltres, però és bo que els temes de ciutat es resolguin amb el consens de tots els veïns". Corominas va explicar que el correbou és un tema de ciutat i un tema que no va figurar en la major part de propostes electorals de la campanya de les municipals. Els dos fets -segons ell- aconsellen que la resolucio final passi per una consulta.

Per la seva banda, el president de la Penya taurina d'Olot ha explicat que els partidaris del correbou tenen respecte a les decisions de l'Ajuntament, però que si l'Ajuntament ha de prohibir el correbou en base al resultat d'una consulta, es defensaran amb una campanya de recollida de firmes.

A més de recollir signatures, ha indicat que faran ús dels drets legals que tenen. Compten amb una prorroga de la concessió de 2 anys i una fiança pagada. També ha exposat que han pagat 6.199 € per l'edició actual. Amores ha indicat que compleixen amb tots els requisits de seguretat. Hi hauran 2 ambulàncies, 3 metges i 30 persones dedicades a l'ordenació del públic. A més compten, amb una assegurança global. De tota manera, ha indicat que "el poble mana i es farà el que digui l'Ajuntament".

El president de la penya Taurina d'Olot defensa el correbou com un esdeveniment genuí d'Olot. "El primer documentat és del 1636 i el darrer de la primera època va tenir lloc el 1904". Uns 80 anys després, el 1984 -segons ell- la penya Taurina va recuperar els correbous. Així doncs, exposa: "Els correbous a Olot s'han fet sempre excepte a l'època de Franco".

Els primers, els van fer al carrer. És a dir, els aficionats esperaven que deixessin anar els toros i corrien davant d'ells fins que entraven a la plaça.

Ha explicat que el correbou tenia lloc a les 8 del matí. "Aquella nit -ha recordat-, les barraques feien més caixa que mai i quan la gent sortia del correbou hi anaven a esmorzar -ha seguit: Llavors els de les barraques tornaven a omplir la caixa".

Per excés de gent i respecte al perill, l'Ajuntament va limitar el correbou al cercle de la plaça. Així doncs, el correbou de dissabte seguirà el sistema dels darrers anys. Música a càrrec d'un discjòquei. Aquest any serà en Joan del Lucky.

Començarà amb les actuacions del grup de retalladors valencians. Es planten davant del tor i ell els persegueix. També hi salten per damunt -sense torcar-lo- i fan una voltereta. Es disfrassen d'Obèlix i Astèrix i es pengen d'un gronxador i i quan el toro els vol tossar, el que està mès prop de les banyes queda alçat per l'altra.

Després d'una primera part feta per a professionals, surten joves del públic que fan més o menys el mateix, però d'una manera més improvisada.