Les depuradores gironines van generar durant l'any 2014 un total de 72.726 tones de biosòlids en forma de fang deshidratat que equivalen a una quantitat de 12.811 tones de matèria seca. Aquesta quantitat es va generar a través d'una seixantena de depuradores de les comarques gironines. D'aquestes, les que han generat més fangs durant l'any passat van ser, en primer lloc, Girona amb 15.040 tones de biosòlids en forma de fang deshidratat, que equivalen a una quantitat de 2.589 tones de matèria seca. La segueix, allunyada pel que fa el nombre de tones, la depuradora de Figueres amb 5.435 tones de biosòlids en forma de fang deshidratat que equivalen a una quantitat de 1.088 tones de matèria seca. En tercer lloc hi ha Olot amb 5.267 tones de biosòlids en forma de fang deshidratat, que equivalen a una quantitat de 790 tones de matèria seca. Ja per acabar hi ha la depuradora de Banyoles amb 5.233 tones de biosòlids en forma de fang deshidratat, que equivalen a una quantitat de 971 tones de matèria seca.

D'aquest volum de biosòlids que generen les depuradores de les comarques gironines un 88% es destinen a l'aplicació per al sòl (agricultura, jardineria i restauració de pedreres), en un 6,4% per a la valorització energètica i el 5,6% restant a dipòsit controlat. Es segueix doncs la mateixa tendència que a la resta de depuradores del territori català. D'aquesta manera, s'aprofita prop del 95% dels fangs generats durant el procés de depuració a les 489 depuradores en servei a Catalunya a finals de ?l'any 2014, les quals han tractat i depurat 630 hm3, una xifra que representa sis vegades l'embassament de la Baells, a la comarca del Berguedà. Les depuradores de Besós/Montcada i Baix Llobregat acumulen el 42% del total de la producció de Catalunya. De les 520.800 tones de fang generades durant 2014, el 99,9% ha estat sotmès, com a mínim, a un tractament digestió aeròbia o anaeròbia, compostatge o assecatge tèrmic, abans del seu destí final. A més, els fangs han passat per tot tipus de controls que garanteixen el seu correcte aprofitament i el compliment dels paràmetres ambientals que exigeix la llei.

Continuat descens

Des del 2007 es constata un lleu però continuat descens del 2% en la producció d'aquests biosòlids. Es deu, tot i l'increment en el nombre de depuradores en servei, a la suma de diversos factors com la pluviometria, l'estalvi en el consum en l'àmbit domèstic i a la menor aportació procedent del sector industrial. Aquesta tendència es constata a la majoria de depuradores de mida mitjana i gran a Catalunya. El tipus de tractament al qual s'han sotmès els fangs varia en funció de diferents aspectes. Durant el 2014 un 53% dels biosòlids van ser compostats, un 8% van rebre tractament d'assecatge tèrmic i un 4% van ser destinats a plantes de digestió anaeròbia externes. Complementàriament, un 48% dels biosòlids van ser sotmesos a digestió a les mateixes depuradores, una part dels quals van ser compostats o assecats posteriorment. Cal tenir en compte que l'evolució dels preus del mercat energètic i les modificacions normatives aprovades a finals de 2012 i al llarg del 2013 i 2014 han provocat una notable disminució de l'assecatge tèrmic com a tipus de tractament, mantenint-se el compostatge com el més emprat.