dissabte UNIÓ I ELS BÚFALS

A les velles pel·lícules de l'època de John Ford es veuen aquelles impressionants desbandades de búfals, abans de la seva pràctica extinció. Els americans se'ls van menjar quasi tots. Aquelles majestuoses imatges inspiren una metàfora amb Unió Democràtica, un partit ple de búfals en desbandada. Els que es quedin dins d'aquest partit se'ls cruspiran els resultats electorals, altres -els més hàbils- és possible que trobin aixoplug a CDC, un partit que en l'independentisme ha trobat una nova raó de ser i d'existir.

diumenge RUS A GIRONA

Caminant per la rambla de Girona m'ha sortit, com si estigués posseït, una frase en rus. Ha estat quan se m'han acostat unes noies. Una d'elles, que portava una gorra amb una cigala recreada amb feltre de tons rosats i amb un prepuci roig, m'ha intentat vendre un cogombre (en portava molts dins un cistell): "és per pagar aquest comiat se soltera", em diu. Tot i no saber res de rus, he posat cara de no entendre res i m'ha sortit una frase amb l'idioma de Txékhov. La núvia m'ha mirat sorpresa, s'ha girat cap a les seves amigues i ha exclamat: "és rus!". És una estratègia que faig servir fa anys per evitar dir el que penso o no mossegar quan algú m'assalta pel carrer per vendre o fer-me firmar a favor d'alguna cosa. Aquest tipus de comiats de solter, molt habituals els mesos de maig, juny i setembre són, al meu modest entendre, una de les activitats més xarones i ridícules que hi ha.

dilluns NOVA MAJORIA

Junts pel sí pot resultar ?enga?nyós, sobretot si no es viu a Catalunya. En aquest cas directament dubto que s'entengui. Aquests dies sento alguns que parlen de la nova majoria sociològica catalana formada per CDC i ERC. Si els analistes mèdics fossin com la majoria d'analistes polítics ?espa?nyols, es dispararia la mortalitat fins a assolir l'índex de morts dels temps de la pesta negra. Junts pel Sí és el més gran matrimoni de conveniència que mai ha fet la política. Els convergents de tota la vida recelen dels republicans, mentre que en general els militants republicans de sempre no suporten -políticament- els convergents. Més enllà del 27-S no li veig massa futur..

dimarts menys sòl

La Generalitat s'ha adonat que el planejament urbanístic de Catalunya és una bogeria superlativa producte d'una borratxera constructora que ha durat moltes dècades. La Generalitat vol revisar tots els plans urbanístics de pobles i ciutats per limitar el sòl destinat a aixecar més habitatge. Resulta que, ara mateix, es podrien construir a les comarques de Girona quasi 99.000 habitatges nous. L'expansionisme de la política espanyola i catalana ens va portar a la crisi immobiliària que ha fet que tot el país estigui ple de cadàvers urbanístics. Ara volen corregir-ho i restar per llei el sòl urbanitzable. Tinc dubtes que ho facin.

Dimecres BLOGUERS I GORRERS

Com el gran Houdini amb els espiritistes farsants, he de reconèixer grans prejudicis contra els bloguers, que són uns personatges que fonamentalment viatgen, mengen i beuen gratis. Són els gorrers contemporanis. Amb uns quants seguidors a les seves pàgines web o un bon grapat de seguidors a les xarxes socials, es garanteixen convits arreu del planeta.

El Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, pioner en aquest camp, ja deu haver convidat tots els bloguers d'internet del planeta.

Dijous Bricolatge

El bricolatge és l'activitat més odiosa amb què podem assassinar el nostre temps. Jo per necessitat m'hi he vist obligat moltes vegades... res, petites potineries! Sempre he pensat que el bricolatge, fomentat per comerços com Bahuaus o Leroy Merlin, acaba sortint molt car perquè et gastes un munt de calé en material i, al final, has d'acabar contractant algú perquè repari el disbarat. Hi ha una cosa pitjor, però, contractar professionals del bricolatge. Ens pensem que hem trobat un paleta de ganga que t'acaba fent una autèntica destrossa a casa.

divendres superheroïnes del procés

Camino pel passeig de Gràcia amb un company de Madrid poc entrat en el tema català. A Madrid quan no saben si un català és unionista o independentista, mai fan servir cara a cara termes que puguin ser malsonants per descriure la situació política. S'hi refereixen com "el tema catalán". Al costat de l'Apple Store ens creuem amb dues adolescents d'envergadura amb l'estelada col·locada a manera de capa, com si fossin superheroïnes del procés.

La conversa deriva cap a la falta de complexos de la joventut catalana i la multiplicació d'independentistes a mesura que creixen noves generacions. I és que l'antagonista de l'independentisme català, que és el nacionalisme espanyol rigorosament ?representat pel PP, és plenament conscient que possiblement guanyarà moltes batalles, però que tard o d'hora té perduda la guerra, que en aquest cas és majoria sociològica de Catalunya. La divisió en dos que ara es recorda sovint va camí de convertir-se en un quart enfront de tres quarts quarts.