Jean Castel no beu una sola gota d'alcohol. De fet, quedem al matí i en lloc d'un cafè demana una Coca Cola. No sorprèn no trobar cap ampolla de vi o cervesa ni a la nevera ni als seus voltants i veure-hi, en canvi, perfectament arrenglerades, quasi en formació militar, un gran nombre de llaunes de Coca Cola. I també de Fanta de llimona, intueixo que per la seva senyora. Quasi tantes llaunes de beguda com ous a l'ouera, que em resisteixo a comptar un per un però diria que s'acosten a les dues dotzenes. Proteïna pura per afrontar la campanya o guarda un galliner al jardí? Si ens hem de refiar de com té col·locats els aliments haurem de concloure que Jean Castel és un home a qui li agrada l'ordre. No només les llaunes semblen soldats prussians en posició de revista, sinó que un graó més amunt, els Actimel estan més ben posats que en la lleixa del supermercat.

L'ordre s'esvaeix una mica quan el visitant passa revista -amb perdó, sembla que se m'ha enganxat el caràcter marcial de llaunes i Actimels- a la biblioteca, si bé es diria que és més per manca d'espai que per desídia. Massa llibres per tan poques lleixes obliguen que un bon nombre de volums descansin horitzontalment sobre els que estan ben posats en vertical. Entre els horitzontals, i no només això sinó que -sacrilegi- col·locat al revés, es distingeix Juntos podemos, d'Albert Rivera, llibre que si no és la Bíblia de Ciutadans, és com a mínim el seu Teo va al Zoo, o sigui, un llibre per començar a fer camí.

Albert Rivera, com jo mateix i com qualsevol persona amb sentiments, li perdonaria això a Castel després de veure la dotzena de volums de la col·lecció Dumbo amorosament apilats al lloc més alt de la biblioteca. Només els que tenen cap a mig segle de vida saben què va significar la col·lecció Dumbo, amb les aventures de Micky Mouse, el Pato (sic) Donald i el garrepa Tio Gilito que es banyava en una piscina plena de dòlars i a qui mai no aconseguien robar els Golfos Apandadores.

Amb només la col·lecció Dumbo ja es confecciona una biblioteca immillorable. La de Castel conté també un bon arsenal de novel·la negra, sobretot de P.D. James i Mary Higgins Clarck més un Vázquez Montalbán, de misteri amb uns quants de Stephen King, clàssics com Cumbres borrascosas, Cuentos de CanterburyEl señor de los anillos, i alguns que si per mi fos, hauria llençat directament a la foguera, com un d'Iker Jiménez i un de... em resisteixo inclús a esmentar-la... Danielle Steel (!). Pràcticament tots en castellà.