El transport sanitari està immers des de fa uns mesos en un polèmic concurs públic que ha canviat el mapa de les adjudicatàries del servei. A més d'un canvi de mans -a Girona, el servei passarà a estar gestionat per Transport Sanitari de Catalunya-, però, el concurs suposa també un canvi en el model d'atenció a les emergències mèdiques. Està previst que aquí arribi abans d'acabar l'any i l'objectiu, explica Fontquerni, és una millor adaptació a les necessitats detectades en cada territori concret. Entre les novetats destacades hi ha un nou tipus de vehicle i l'accés del SEM a la història clínica del pacient.

Com serà el nou model d'atenció a les emergències?

Fa molt temps que s'hi treballa, un canvi de model no ve d'un dia per l'altre. El SEM funciona mitjançant concurs de transport: el 2000 se'n va fer un, el 2006 un altre i ara un altre. El concurs implica les adjudicatàries, que posaran els vehicles per prestar el nostre servei, però en realitat el que fem cada vegada que n'hi ha un és, amb l'experiència dels anys anteriors, veure els punts de millora per adaptar el model a les necessitats reals de la població en aquell moment. I el que hem fet ara és adaptar-nos a les necessitats actuals, que no són les mateixes que el 2006.

La principal novetat d'aquest concurs és el vehicle d'intervenció ràpida (VIR). En què consisteix exactament?

La idea del VIR és un vehicle en què hi va un tècnic d'atenció sanitària i un metge, que està dotat exactament igual que una UCI mòbil i que permet donar assistència a un malalt crític. La diferència entre l'un i l'altra és el temps d'arribada. Fa 15 anys l'objectiu del transport era traslladar ràpid el malalt cap al punt de destí i ara el concepte és totalment diferent, és arribar ràpid al malalt per fer-li el millor tractament in situ per estabilitzar-lo i, quan el traslladis, fer-ho al millor lloc possible per al pacient, no al més proper. El canvi de concepte comença el 2006, sanitaritzant l'assistència extrahospitalària, fent que els metges i infermers es traslladin on hi ha el malalt. I ara és l'evolució d'aquest concepte.

Si el metge es trasllada en un VIR, quin paper té el personal d'infermeria?

El número d'infermers al carrer es manté i el seu paper no es modifica, no van amb VIR sinó amb unitats medicalitzades, una UCI mòbil. A vegades faran una atenció inicial al malalt i el trasllat , i a vegades actuaran juntament amb el VIR; això ens dóna una millor cobertura territorial. No hi ha cap canvi més enllà de l'adaptació tecnològica, perquè fins ara el SEM no estava connectat a la història clínica del pacient i ara sí, totes les nostres atencions hi quedaran relacionades i això és un canvi important.

Quan arribaran tots aquests canvis a Girona?

El nou model de transport sanitari s'està implantant de manera gradual arreu de Catalunya i hem d'esperar que a Girona es faci abans de finals d'any.

El fet que el concurs s'hagi judicialitzat, amb els recursos d'empreses com el Consorci del Transport Sanitari de Catalunya, que ha perdut la gestió a Girona, pot afectar a aquesta implantació?

Això és un concurs públic, el ciutadà només notarà que hi ha vehicles més nous, tecnologia més adaptada, que l'atenció es reflecteix al seu historial... tota la resta és el funcionament normal d'un concurs.

Hi haurà algun canvi en els recursos sobre el territori?

Hi ha algun lloc on hi havia un tipus de recurs i ara es modifiquen per adaptar-se a noves necessitats. La gràcia del SEM és que tu t'adaptis a aquell territori concret, no a la regió, sinó a la comarca. Les necessitats del Ripollès són diferents de les de l'Alt Empordà, per això anem a buscar l'activitat real des del 2006, per modificar-ho per atendre ràpid al malalt.

I variarà el nombre de professionals?

Canvien les configuracions, però en el global de Girona el número de tècnics serà el mateix d'infermeria i de metges augmenta. Hi haurà cada dia un metge del SEM més al carrer del que hi ha ara i en els mesos d'estiu, dos. Però per als professionals és un canvi, clar, només el fet que un metge tingui accés a l'historial mèdic, suposa una readaptació important, perquè fins ara treballaves sense una informació rellevant d'aquella persona i ara la tens. Ara t'has d'adaptar i és un repte professional important.

Vostè va assumir al juliol la direcció territorial del SEM de la regió de Girona, però sense deixar la de la Catalunya central.

És un repte de gestió per mi, en el sentit de la dificultat i de la càrrega de treball.

No són dues regions sanitàries molt diferents?

Girona té muntanya i costa, que és una peculiaritat molt interessant. I a més, les comarques de costa, tenen diferències entre elles, a nivell de distribució poblacional, per exemple. Girona és una regió en què has de saber entendre els trets de cada comarca i ajustar els nostres recursos a les necessitats reals de cada lloc. Normalment a la xarxa sanitària el problema de salut ve a casa teva. Per nosaltres, no sempre treballem fora de casa, per això el concepte d'adaptació a la realitat de l'entorn és a l'ADN. Fins i tot hi ha tractaments que canvien segons a quin lloc l'apliques, tot té un impacte directe en l'atenció a les persones.