L'Ajuntament d'Olot no doblarà les places de la residència geriàtrica de l'hospital Sant Jaume tal com havien previst en l'avantprojecte presentat a la premsa pel gener. Segons va anunciar l'alcalde Josep Maria Corominas (CiU), la previsió és mantenir les 60 places actuals i convertir la residència geriàtrica en un centre residencial, on la convivència sigui tinguda més en compte.

Es tracta d'un altre concepte de geriàtric que s'allunya més de l'aspecte d'un centre sanitari i té més en compte els aspectes vivencials. És a dir, millors habitacions i més sales i espais per passar els dies. L'alcalde, Josep Maria Corominas ho va explicar al ple arran d'una pregunta feta per la regidora Clara Casanovas (ERC).

«Abans el senyor alcalde ens ha explicat que s'havia trobat amb la consellera Neus Manté de Benestar Social i que havien parlat de l'hospital Sant Jaume de la part del geriàtric», va posar en situació Casanovas. Corominas i Neus Manté es van trobar el 27 d'agost per parlar del geriàtric de l'hospital Sant Jaume. Casanovas va preguntar-li «si no és massa agossarat, de si van parlar del nombre de places de geriàtria que la Generalitat es compromet a concedir a l'hospital Sant Jaume?».

Corominas va respondre que la renovació integral de places del centre està aturada i va concretar que «saben que des de fa anys, està aturada per la greu situació econòmica que pateix la Generalitat de Catalunya».

L'alcalde va indicar que ara l'hospital Sant Jaume diposa d'una oferta de 6 places de geriatria. A més - segons ell-, tenen capacitat de créixer fins a 100 places, en cas de necessitat.

En aquest sentit va reflexionar dient que «en aquests moments fan falta més places púbiques i concertades, perquè de places privades n'hi ha de sobres». Va considerar que si una família té necessitat de fer un ingrés de manera privada trobarà places de sobres. «Llavors - va prosseguir-, el problema no està tant en construir més places, sinó que està en convertir les places privades en concertades o públiques». I també va opinar que «aquí és, on hem d'esmerçar l'esforç».

Sobre la reunió va dir «sí que va ser un comentari que vam fer a la senyora Neus Munté per veure quan la Generalitat avançaria en la concertació de places i quan podria tornar a agafar el ritme de concertaciò i evidenment li vam presentar quina era la situació a Olot i quines eren les nostres prestacions».

En aquest sentit, va assenyalar que «sí que crec que val la pena tenir en compte que es mouen 2 projectes: «un a la Vall d'en Bas i un a Sant Feliu de Pallerols». Segons l'alcalde, es tracta de projectes destinats a la creació de centres residencials pe a gent gran. L'obertura de dues residències noves -segons ell-pot incidir en la gent de la Vall d'en Bas i de la Vall d'Hostoles que ara estan a les residències olotines. Corominas va valorar: «És molt important que l'equilibri de tot el sistema és mantingui».

També va considerar que no «podem fer créixer el nombre de places globals, perquè els estudis diuen que fan falta més places públiques i concertades, però no de més places construïdes. Una plaça privada val uns 2.100€ al mes i les pensions de les persones grans volten entre els 800 i els 1.200 euros. La diferència l'han de cobrir amb els estalvis o amb el que sigui. Amb la concertació, la Generalitat posa una quantitat per -segons el grau de dependència- ajudar a cobrir la diferència.

Quan la plaça és pública, la Generalitat posa la diferència integra entre la pensió i el preu de la plaça. Corominas va indicar que fer més places privades no és una emergència.

L'alcalde va seguirr dient que «la situació ve complementada per l'existència d'un projecte de construcció de més pisos tutelats». Són habitatges petits assolellats i amb una vigilància mèdica. Estan considerats una solució intermitja entre una residència i la vida a casa. Va dir: «Espero que en els propers mesos tinguem notícies de construcciò de mes pisos tutelats que opoden influir en la construcció de residències».

Per acabar va considerar que on més bé estan les persones grans és a casa seva. I que -segons el seu criteri- s'ha de potenciar el servei d'assitència a domicili.