Un equip de metges de l'Institut Català d'Oncologia (ICO Girona) i de l'hospital universitari Doctor Josep Trueta de Girona han tractat amb èxit una pacient de 25 anys que patia un càncer de pulmó molt poc freqüent. Es tracta del blastoma clàssic bifàsic pulmonar, un tumor maligne que representa el 0,25% dels càncers de pulmó. Sol afectar pacients menors de 40 anys i, des dels anys 60, només s'han publicat 300 casos similars a tot el món.
La pacient, la banyolina Núria Rodríguez, va arribar al Trueta l'agost de l'any passat amb el tumor en estat avançat que li afectava un vas sanguini important, fet que feia impossible la cirurgia per extreure'l.
"En general, els càncers de pulmó tenen molt mal pronòstic", explicava ahir el doctor Joaquim Bosch, oncòleg mèdic de l'ICO Girona i referent en tumors pulmonars. Aquest, però, per la seva singularitat, tenia la complicació afegida de tenir poca literatura científica al darrere.
Després de recollir tota la informació sobre el blastoma clàssic bifàsic pulmonar, Bosch va trobar una publicació científica en què s'explicava com s'havia tractat un cas similar a Carolina del Nord, l'any 2010.
Basant-se en aquest precedent dels Estats Units, l'equip de professionals de l'ICO Girona i del Trueta van decidir aplicar quimioteràpia i radioteràpia a la pacient, amb l'objectiu de reduir la mida del tumor i fer possible una intervenció per extirpar-lo.
"La pacient va respondre bé i amb el tractament vam aconseguir reduir la mida i l'activitat metabòlica del tumor fins a separar-lo del vas i deixar-lo pràcticament mort en un 90%", afirma el doctor Bosch. Finalment, li van poder treure, juntament amb tot el pulmó afectat.
Anàlisi genètica del tumor
Paral·lelament a aquest procés, els metges del centre gironí van buscar una segona via per conèixer millor el tumor. Juntament amb un equip d'investigadors de l'ICO Badalona i de l'Institut Oncològic Doctor Rosell de l'Hospital Quirón-Dexeus de Barcelona, s'ha fet un perfil genètic del tumor extirpat a la pacient per veure quins gens estan mutats i poder conèixer millor les alteracions que provoquen l'aparició d'aquest tumor tan poc comú i els mecanismes que fa servir per poder créixer.
En aquest estudi genètic es van analitzar cinc biomarcadors i es va detectar que hi havia una intensa expressió d'una proteïna anomenada PD-L1 en més del 90% de les cèl·lules tumorals.
Aquesta és la primera vegada al món que s'estudia la presència d'aquesta proteïna en aquest tipus de càncer, però se sap que també s'expressa en altres tipus de tumors i que aquests pacients responen bé al que es coneix com a inmunoteràpia.
Són un tipus de tractaments nous -fa un parell d'anys que s'investiguen, detalla Joaquim Bosch- i que permeten tractar els tumors amb vacunes que ataquen el sistema immunitari per fer-lo reaccionar contra les cèl·lules malignes del càncer sense radioteràpia o quimioteràpia.
"Com més proteïna PD-L1 expressen els càncers més funcionen els tractaments d'immunoteràpia", diu Bosch, que assenyala que aquest estudi genètic obre la porta a noves investigacions sobre com aplicar-los.
"L'experiència dels casos és important, perquè n'hi ha tan pocs que és difícil plantejar assajos clínics", destacava ahir el doctor Joan Brunet, cap del servei d'Oncologia Mèdica de l'ICO Girona. "Sabem que esprémer al màxim els tumors poc freqüents ens permet conèixer millor els seus mecanismes, i que el coneixement potser es pot aplicar a altres càncers", continuava, per avançar que estan treballant amb un centre de Mont-real.
"Sabem que assistencialment, l'hospital ha plantejat el tractament el millor possible, ara hem de veure a què ens porta la investigació, concloïa ahir Brunet.
