El Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya segueix protegint plantes invasores set anys després de la seva creació. I ho fa a pesar que el Departament d'Agricultura aprovés l'abril passat una resolució per millorar el contingut del Catàleg.
Aquesta resolució impulsava la catalogació, la descatalogació i el canvi de categoria d'espècies i subespècies de flora amenaçada -148 en total-. Certament, una actualització necessària respecte al llistat de l'any 2008, però insuficient, ja que el Catàleg segueix blindant espècies com la Salvinia Natans o "falguera d'aigua", una planta d'origen tropical considerada invasora i "estrictament protegida" a la zona dels arrossars de Pals.
Errors sense corregir
De fet, cap de les millores incloses en la resolució corregeix els errors que contenia el Catàleg de 2008.
Així, actualment se segueixen protegint a Catalunya 41 espècies no amenaçades -incloses algunes d'invasores, com la Salvinia Natans però també la Cenchrus incertus, la Lindernia dubia o la Bergia capensis- i sis espècies que ja estan extingides.
A la zona del Cap de Creus, per exemple, el Catàleg protegeix la Chelinathes marantae, planta de la qual els científics encara no han de trobar evidències de la seva existència. O a l'Alta Garrotxa, l'Euphorbia duvalii, una espècie que no es troba ni a la comarca, ni a la ?província, ni a la península Ibèrica.
Aquesta mala praxi en la protecció de la biodiversitat catalana no és nova i es remunta a fa més de 20 anys, quan es va crear el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) per regular les espècies autòctones. Llavors, el text ja recollia aquestes errades i van caler anys de pressions per part d'investigadors, docents i comissions assessores per reclamar una actualització.
Reclamacions desateses
Segons els experts en biologia -alguns dels quals són membres de la Comissió Assesora de Conservació de la Flora de Catalunya?-, l'oportunitat d'or va arribar el 2008 amb la creació del Catàleg de Flora Amenaçada, una mena de Carta Magna per protegir les plantes en perill d'extinció. Però, per desesperació de la comunitat científica, l'administració catalana va fer cas omís de les reclamacions i va mantenir les pífies del PEIN del 1992.
Una segona oportunitat es va presentar en forma de resolució, un tràmit que ha arribat set anys després però que, teòricament, havia de permetre actualitzar el Catàleg per la via ràpida. Però, denuncien els experts, tot i les millores les errades segueixen intactes i sense una altra oportunitat propera de corregir-les. Molts, afirmen, ja s'han resignat a la idea de tenir una normativa que "posi Catalunya a la cua d'Europa en matèria de biodiversitat", i condensen l'actitud del Govern en una sola paraula: "desídia".
