L'associació LIMNOS i l'entitat naturalista gironina ANG han sumat esforços i han presentat al·legacions davant un projecte de rompuda a la zona de Parets d'Empordà, dins del municipi de Vilademuls, al Pla de l'Estany. El projecte té previst eliminar i convertir 29,5 hectàrees de terreny forestal - situades en un meandre del tram mig del riu Fluvià- en conreus. Les dues entitats ecologistes denuncien que l'espai es troba a tocar d'una zona dins la Xarxa Natura 2000 i que també està catalogada com a sòl de valor natural i connectiu del Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany. A més, assenyalen que el document ambiental lliurat no inclou un estudi detallat de la flora i fauna d'aquest indret.

Una rompuda és l'actuació en un terreny forestal que consisteix en eliminar tota la coberta forestal per convertir un espai boscós en conreus. En principi, es pot permetre la destrucció de la vegetació i l'arbrat per establir activitats agrícoles i ramaderes en terrenys forestals no catalogats si són terrenys aptes tècnicament i econòmicament.

Aquest divendres i mitjançant un comunicat, l'Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l'Estany (LIMNOS) i l'Associació de Naturalistes de Girona (ANG) han donat a conèixer que han presentat al·legacions a un projecte de rompuda que s'ha projectat a la zona de Parets d'Empordà, al municipi de Vilademuls. El projecte preveu eliminar la vegetació boscosa i l'arbrat de 29,5 hectàrees en un meandre del tram mig del riu Fluvià. L'objectiu es transformar en conreus de regadiu 45,3 hectàrees de les quals 29,5 són forestals i 15,8 agrícoles.

Els promotors justifiquen la seva decisió de crear una àrea agrícola en aquest indret perquè algunes parcel·les de la zona boscosa havien estat d'ús agrícola abans de les riuades dels anys 1940. Davant d'això, les associacions reclamen que el propietari demostri l'ús agrícola amb documentació concreta. Fins ara, LIMNOS i l'ANG han analitzat la zona amb les dades facilitades per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya i asseguren que l'any 1946, només 1,93 hectàrees de les 29,5 que es volen reconvertir, eren conreus.

Des de les associacions assenyalen que gran part de l'espai que es vol reconvertir en conreus es troba a tocar d'una zona protegida dins de la Xarxa Natura 2000 i inclosa com a sòl de valor natural i connectiu del Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany (PDU). En aquest sentit, remarquen que el riu Fluvià ha estat declarat com a Zona Especial de Conservació (ZEC), un distintiu que fomenta i vetlla perquè qualsevol activitat que es vulgui fer en aquesta zona ha de tenir una incidència mínima sobre l'espai.

D'altra banda, les dues entitats ecologistes subratllen que la normativa del Pla Director Urbanístic del Pla de l'Estany assenyala que en aquesta mena de sòls no es pot portar a terme cap edificació ni transformació que pugui afectar els valors que motiven la protecció especial. Al mateix temps, tal i com es marca dins de les característiques de la Xarxa Natura 2000, l'ús d'aquest espai com a conreus podria suposar conseqüències per a la zona protegida ja fos per l'erosió del terreny, l'ús d'adobs o fertilitzants químics.

Per tot això, remarquen que el projecte vulnera el Pla Territorial Parcial de les comarques gironines i les directrius del paisatge de les comarques gironines. Al mateix temps, denuncien que el document ambiental lliurat no inclou un estudi detallat de la flora i fauna en aquest indret ni avalua correctament els impactes indirectes que aquesta actuació tindrà sobre l'espai de la Xarxa Natura 2000. Uns fets que també relacionen amb l'impacte que pot suposar un nou conreu en aquesta zona del Fluvià, un riu que ja té problemes de cabal degut a les extraccions existents d'aigua per a cultius.

Per tot això, des de les associacions subratllen que estan a favor de les tasques de manteniment de les activitats agrícoles respectuoses en zones rurals i espais naturals sempre que no suposin rompudes forestals en espais d'interès ecològic o paisatgístic.

Per últim, les dues entitats assenyalen que la superfície forestal subjecte a rompudes a les comarques gironines s'ha duplicat entre el 2009 i el 2013, passant de 86,6 hectàrees el 2009 a 188,1el 2013. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya facilitades per les associacions, a tot Catalunya també s'ha produït una situació similar. En concret, la superfície forestal on es poden fer rompudes s'ha triplicat, passant de 356,5 hectàrees l'any 2009 a 1.034,80 el 2013.