Mieres ha organizat una plataforma de Whatstapp per suplir la carència de transport públic. La solució va ser proposada en l'assemblea de veïns del 4 d'octubre i a hores d'ara ja és una realitat. El nom de la Plataforma és Mieres Comparteix. Enric Domènech (alcalde de Mieres per la CUP) ahir va definir l'esperit de la plataforma. Algú escriu al Whatsapp: "Ep! -va dir- algú necessita anar a Olot o Banyoles aquesta tarda?". Després qui ho ha de fer contesta i posteriorment en privat acaben de posar-se d'acord.

Els 326 veïns de Mieres estan comunicats per la Gi-524. És un enllaç entre Olot i Banyoles, enmig del qual hi ha Mieres i Santa Pau. El problema és que en dies normals la Teisa (el transport públic de viatgers) es frena a Santa Pau. Hi ha dos serveis al matí i dos a la tarda. És a dir, si els veïns de Mieres volen agafar el transport públic han d'anar a Santa Pau.

Dos busos a la setmana

Només el dimecres i el dissabte la Teisa arriba a Mieres per portar gent al mercat de Banyoles i torna al matí o a la tarda. "Hi ha quatre viatges el dimecres i el dissabte -va explicar Domènech-, però no podem parlar de transport públic".

Abans havia existit el transport públic a demanda. "Quan hi havia necessitat, l'Ajuntament feia una petició i la Teisa posava un minibús o un taxi a disposició", va recordar l'alcalde. "No era un mal sistema -va opinar- i no descartem tornar-lo a demanar".

En tot cas ara posats a la tardor del 2015 anar de Mieres a Olot (19 quilòmetres) o de Mieres a Banyoles (14 quilòmetres) pot suposar un problema. La societat actual dóna per descomptat que per cada persona hi ha un cotxe i és veritat que n'hi ha que molts en tenen tres, però també ho és que molts no en tenen cap.

Una de les causes és que fins a l'edat de 18 anys no fan carnets, però n'hi ha més, com que a partir d'una edat tampoc el renoven. Això sense entrar en les avaries o les precarietats laborals i les seves conseqüències en la vida de les persones.

En tot cas, la trentena de veïns que van assistir a l'assemblea del 4 d'octubre van tenir una idea basada en el principi de solidaritat i la van concretar.

Les assemblees veïnals són l'eix de les polítiques de la CUP i d'altres ajuntaments. Per exemple, l'equip de govern de la Vall d'en Bas (la Vall Plural-AM) també fa una política assembleària.

Les fan cada mes o cada tres mesos i consisteixen en una taula rodona en la qual, els veïns seuen, exposen els seus problemes i desacords i entre tots hi busquen solucions.

Enric Domènech va explicar que s'hi discuteixen des de petites inciatives a grans projectes. Va definir-ho com "l'ostres què podríem fer?". La dinàmica de la primera assemblea oberta de Mieres va estar repartida en dues parts. En la primera l'Ajuntament va informar de la feina feta en els tres primers mesos de mandat.En la segona els presents van apuntar sobre paper adhesiu les coses que consideraven correctes i les que consideraven millorables.

Després van llegir els textos dels papers i es va fer un debat. Un dels textos era el de la manca de transport públic. La discussió va estar en el fet que els transport públic és deficitari, però que s'ha d'assumir d'alguna manera si es vol tenir un servei. Van plantejar: "El més còmode és el que tenim ara: un autobús que no serveix de res i que tothom vagi amb el seu cotxe".

Sobre el transport a demanda els de l'Ajuntament van recordar que era per casos de necessitats i van reconèixer l'existència d'un organisme de la Generalitat destinat al transport públic deficient. "Però -van informar- no hem tingut temps de contactar-hi".

Va ser quan algú va recordar que demanar si algú està en disposició de viatjar per Whatsapp ja era una pràctica comuna entre els joves. Algú va dir: "Ara es fa individualment, però cal fer-ho més obert". Van decidir crear una xarxa de persones, amb l'objectiu de fer més oberta una pràctica individual.

Ara, la plataforma ja està organitzada i funciona, en tant que un exemple del fet que -si es vol- la comunitat entre els interessos i les necessitats és possible.