Els darrers dies s'ha convertit en habitual escoltar polítics de l'alçada de Francesc Homs, Josep Rull o el mateix Artur Mas, assegurant que és impossible manipular un concurs públic. Ho diuen en el marc de les operacions del 3%, on presumptament hi ha implicades empreses privades, Convergència -a través de la fundació CatDem- i la Generalitat, de la mà de l'antiga Gisa.

És clar, com que hi ha adjudicacions sota sospita que va fer la Generalitat, segons ells, un concurs públic no es pot manipular. Això no és estrictament cert. De fet no s'haurien de manipular, que és el que ens deuen voler dir, però en realitat sabem que hi ha sistemes per fer-ho i que, en alguns casos, es fa.

El cas Manga avança molt lentament, però està revelant detalls molt importants del funcionament d'algunes administracions públiques. El d'avui és un exemple de fins a on pot arribar l'afer, en cas de confirmar-se'n tots els detalls. Però no fa gaires mesos, els investigadors -el Servei de Vigilància Duanera- van posar al descobert com es pot arribar a grapejar un concurs públic perquè aquest acabi a mans de l'empresa que interessa i no en les de cap altra.

Martí Santiago ho va explicar el maig passat en una informació de Diari de Girona titulada: «El Consell de la Selva va pactar amb Eurest el concurs dels menjadors». Les converses telefòniques intervingudes i el buidatge dels ordinadors van descobrir com administració i empresa es posen d'acord abans del concurs.

«En aquestes reunions es pactava, presumptament, la xifra del cànon, la puntuació que s'havia d'atorgar per aquest cànon i si el contracte del servei havia de ser fragmentat o no», es llegeix a la notícia que ha servit, amb cinc mesos d'antelació, per desmentir els que ara diuen que és «impossible manipular un concurs públic».

Algú hauria d'enviar els informes de la policia duanera als alts càrrecs de Convergència que aquests dies surten al pas de les investigacions de corrupció pel 3%, sobretot per evitar que facin més el ridícul.

El cas Manga avança molt lentament, però està posant al descobert tot un engranatge que té moltes similituds amb el seu cosí germà del 3%. El clan Pujol va caure, però a CDC algunes coses es van continuar fent de la mateixa manera amb nous personatges. De fet, Gemma Calvet (ERC) no va poder reprimir un «això és d'ara» quan Jordi Basté va anunciar en el seu programa a RAC1 que la Guàrdia Civil havia detingut l'actual tresorer de Convergència.

Ja no es tracta dels Pujol, ni de Millet, ni tan sols d'Osácar. Es tracta de la Convergència actual, que no sap per on sortir-se'n de tanta sospita de corrupció. Els queda això del complot contra el procés, tot i que saben que no durarà sempre. Igual que els altres saben que amb això tampoc s'aturarà el procés.