Des del passat gener, els Apicultors Gironins Associats han localitzat i destruït fins a 41 nius de vespa velutina, una xifra quatre vegades superior a la de l'any passat. Les comarques més afectades continuen essent les mateixes: Ripollès, Alt Empordà i la Garrotxa. "A la Garrotxa s'ha triplicat el nombre de nius en comparació amb l'any passat i a l'Alt Empordà s'ha duplicat", ha afegit Carles López. De moment, al Gironès han trobat dos nius, dos més al Pla de l'Estany i uns cinc a la comarca de la Selva.

Els apicultors gironins han trobat un mètode "esperançador" per frenar l'expansió i reduir la població de vespa asiàtica, una espècie d'insecte carnívor que s'alimenta majoritàriament d'abelles i està afectant el sector apícola. La prova pilot es va realitzar la setmana passada amb un niu de vespa asiàtica que van localitzar a Les Planes d'Hostoles, prop de diversos ruscs d'abelles, a la comarca de la Garrotxa. Un cop allà, els apicultors gironins van instal·lar menjadores i van agafar una vintena d'exemplars de vespa asiàtica que s'hi havien acostat. Els apicultors els van enxampar amb unes pinces i els van ruixar amb un insecticida en pols.

Posteriorment, van deixar les vespes lliures i els insectes van dirigir-se cap al seu niu. Les vespes van accedir a l'interior del rusc i, tal i com detalla el secretari dels Apicultors Gironins Associats, Carles López, al cap d'unes hores el niu s'havia debilitat, van poder acostar-s'hi sense problemes i, finalment, les vespes van morir. En concret, dins del rusc van localitzar diversos mascles i femelles reina joves.

"Portem tres anys estudiant com frenar la seva expansió o reduir la seva presència i no havíem aconseguit res, ara estem esperançats tot i que no cantem victòria", explica López.

La idea la va donar un soci de l'entitat que va veure un vídeo provinent de Corea on s'explicava una tècnica similar (que en aquell cas l'utilitzaven per combatre altres espècies) i van decidir aplicar-la a la vespa velutina. "Estem contents, mai podrem eradicar-les però aquest mètode ens permetria frenar la seva expansió", assegura el secretari.

De moment, només s'ha fet una prova pilot i encara falta perfeccionar el sistema, veure quins insecticides són els més eficients o quins tenen menys conseqüències pel que fa a l'entorn natural i produeixen menys efectes negatius per altres espècies. "Cal pensar que no volem afectar a altres insectes ni fer que els ocells que atrapin una vespa amb insecticida abans que aquesta arribi al niu, pugui patir algun problema o li afecti d'alguna manera", assenyala el secretari.

A més, el seu objectiu és que els apicultors puguin aplicar aquest mètode a 2 quilòmetres de distància de qualsevol niu. "Nosaltres vam aplicar l'insecticida a exemplars quan estaven a 50 metres de distància del seu rusc, cal veure si es moren abans, si arriben a temps o quina quantitat necessitem aplicar a les vespes perquè sigui efectiva, entre d'altres coses", comenta López.

Per això, a partir d'ara treballaran per perfeccionar el sistema que, tal i com assenyalen els apicultors, seria molt útil per aquells abellars que pateixen la pressió de les vespes velutines, ja que aquests insectes són carnívors i s'alimenten majoritàriament d'abelles, fent minvar així la seva població, la producció de mel i afectant al sector apícola.

"Ara anem tard perquè les vespes ja s'estan preparant per passar l'hivern sota terra i només trobarem nius buits però el proper mes de febrer, març i abril ja tenim previst capturar vespes reines, i al juny i juliol, intentaríem aplicar el sistema si està perfeccionat", ha comentat López.

Serà llavors quan podran veure i calcular amb més precisió l'eficiència del seu nou mètode. "Se'ns ha obert una nova llum, ho provarem i a mitjans de l'any vinent tindrem dades més fiables. Si funciona podríem ajudar a altres territoris com el País Basc, Galícia o Cantàbria on s'han estès molt més ràpidament i estan molt malament", destaca López.

Des de l'associació subratllen que estan "esperançats" perquè els insectes no van detectar que les vespes amb insecticida portaven una substància verinosa. "Les van deixar entrar al rusc i un cop allà es van netejar entre elles, escampant l'insecticida sense voler", puntualitza.