De la Costa Brava al laboratori i del laboratori de nou al litoral. Aquest és el camí d'anada i tornada d'un tipus d'alga que fins fa pocs mesos es creia extingida a la costa gironina i que investigadors de la Universitat de Girona han començat a replantar gràcies a un projecte de la Fundació Biodiversitat.
Es tracta de l'espècie Cystoseira crinita, que es considerava extinta fins que fa uns mesos, quan una cartografia feta pel departament de Territori i el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) en va permetre localitzar tres petites poblacions a Cala Bona, a Tossa; a Cala Estreta, a Palamós i al Port de la Selva.
Les algues del gènere Cystoseira, explica la investigadora del CEAB i de la UdG, Emma Cebrián, són d'especial interès ecològic perquè «són les principals formadores de boscos en els fons litorals rocosos del Mediterrani».
Afegeix que a més de ser grans productors primaris, són importants per la seva elevada biodiversitat -són, de fet, dels hàbitats més diversos de la zona costanera-, i serveixen d'hàbitat a molts d'altres organismes com petits invertebrats o peixos juvenils.
Aquest gènere, però, es troba en regressió arreu del Mediterrani, ja que la majoria d'espècies d'aquest gènere «són especialment sensibles i vulnerables als diferents impactes derivats del canvi global» i per això són usades com un indicadors de la bona qualitat de l'aigua del mar.
A Catalunya encara hi ha diferents espècies d'aquest gènere, si bé algunes de forma relicta i molt amenaçada. En el cas de les algues detectades a la Costa Brava, explica Cebrián, es troben en un estat de conservació molt delicat, i per això s'estan intentant restaurar a través d'un projecte finançat per la Fundació Biodiversitat.
En el marc d'aquest projecte, els investigadors de la UdG ja han començat a fer les primeres accions de restauració i reforçament d'unes poblacions que es consideren valuoses. S'han fet créixer petits individus de Cystoseira crinita provinents de branques fèrtils a les instal·lacions de la universitat i posteriorment s'han trasplantat a la natura esperant que puguin prosperar.
La investigadora de la Universitat de Girona i del centre del CSIC a Blanes explica que s'espera que aquests individus s'adaptin a les noves condicions i que es puguin incorporar a la població. Així, continua, creixeria el nombre d'individus i, per tant, la capacitat de la població d'automantenir-se.
De moment, diu Cebrián «els resultats són prometedors», però cal fer un seguiment dels individus trasplantats.
