Francesc Ribes Juanati va ser capellà en diverses localitats del Pirineu durant 12 anys, entre 1966, quan va ser ordenat sacerdot, i 1978, quan va perdre la fe, es va secularitzar i es va casar amb una dona amb qui té una filla.

Ara ha decidit explicar la seva experiència en un llibre, titulat Confessions d'un excapellà de Taüll, en què revela la soledat que va sentir i l'alliberament que va suposar per a ell perdre la fe i integrar-se a la societat laica.

Ribes, que ha presentat el seu llibre a Barcelona aquesta setmana, va ingressar quan tenia només 12 anys en el seminari de la Seu d'Urgell el 1953 i va ser ordenat sacerdot el 1966, per exercir de capellà a Puigcerdà, Llimiana, Sant Cristòfol, Sant Martí, Sant Miquel de la Vall, Guàrdia de Noguera, Cellers i Ripollet, fins que va decidir secularitzar-se el 1978.

Al llibre, publicat per l'editorial Pagès, Ribes, que és llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, recorda que "havia d'adaptar la meva personalitat al que se suposa que ha de ser un capellà, i anar sempre amb el fre de mà posat, i quan el treia, escandalitzava les ànimes piadoses".

L'autor del llibre, que és professor d'ensenyament secundari, rememora que la repressió que va patir en el seminari per part dels seus superiors obeïa al fet que "els superiors eren les primeres víctimes del sistema perquè al seu torn també havien estat reprimits".

"Havien rebut molta repressió durant tota la seva vida, i és per això que ens reprimien a nosaltres", ha recalcat l'exsacerdot.

Ribes repassa en el seu llibre anècdotes del seu pas per Puigcerdà, on "va descobrir el món de la riquesa".

El primer dia que va exercir de sacerdot a Puigcerdà, una dona se li va acostar i es va presentar com a comtessa, a la qual cosa ell va respondre: "jo creia que s'havien acabat a l'edat mitjana!".

El 1978, després d'un any a Ripollet, el sacerdot es va secularitzar: "La disciplina i l'ordre que vaig aprendre al seminari em van donar la capacitat per aconseguir els objectius mesurant les meves capacitats i evitar no frustrar-me", recorda.

Ribes rememora la seva amistat amb el director de l'hospital de Sant Pau i director general d'Afers Socials durant la República, el doctor Bonifaci Mora, amb qui, malgrat la seva condició de religiós, va mantenir converses sobre comunisme i Stalin.

L'excapellà apunta que la seva "moral i civilitat no ha canviat" i que la seva forma de ser, agnòstic, "segueix estant marcada pel cristianisme".

Ribes reflexiona en la seva obra sobre la pèrdua de la fe: "m'he alliberat del jo que volia ser algú, i en convertir-me en ningú, he començat a viure".

"Perdre la fe per a mi va ser un alliberament", resumeix l'excapellà, per a qui "viure i escriure haurien de ser actes de llibertat".

Ribes ha exercit de professor d'Història, Història de l'Art, Geografia, Antropologia, Sociologia i Psicologia en diversos instituts d'ensenyament secundari, com el Provençana de l'Hospitalet de Llobregat, la Guineueta, l'Escola del Treball, Secretari Coloma i a l'Alzina de Barcelona.