El nombre de demandes de dissolució matrimonial presentades en el tercer trimestre de 2015 va ser de 727 a la província de Girona. Les demandes de divorci són les que viuen una baixada més forta -sumant tant els casos de divorcis consensuats com els que no ho han estat, se n'han presentat 395 entre l'1 de juliol i el 30 de setembre.

Això suposa una reducció del 5% respecte a les del tercer trimestre de 2014. Del total de demandes de divorci, 286 casos van ser de mutu acord i les altres 130 contencioses.

A la província de Girona, en canvi, han pujat les demandes de separació en un 13,64%. De juliol a setembre, de separacions que hagin estat consensuades se n'han registrat 20 i dues de no consensuades. Mentre que que en el mateix trimestre de l'any passat se'n van registar 22 d'acordades i tres de contencioses.

A més, en el tercer trimestre de l'any s'ha presentat una demanda de nul·litat matrimonial quan en canvi, durant el mateix període del 2014 no n'hi va haver ni una de juliol fins al setembre, segons dades del Consell General del Poder Judicial.

La tendència a la baixa pel que fa a divorcis ve ja de fa uns anys enrere i és que la crisi econòmica provoca que les parelles s'ho pensin molt abans de dissoldre la unió.

La disminució de recursos econòmics fa que moltes parelles s'ho pensin dues vegades a l'hora de divorciar-se ja que la venda del pis que es compartia no és tan fàcil com fa uns anys. També hi ha membres del matrimoni que si se separen tindrien dificultats per cobrir totes les despeses. És per aquests motius que parelles que es troben en una situació complicada acaben per esperar a divorciar-se en un altre moment.

Posant en relació les demandes de dissolució matrimonial del total del trimestre amb la població l'1 de gener de 2015 -segons les xifres provisionals de l'INE (Institut Nacional d'Estadística), el nombre més alt de demandes de dissolució per cada mil habitants es va produir a les Canàries, amb un índex del 0,79.

Segueixen a aquest territori les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià, amb 0,73; Astúries, amb 0,71; Cantàbria; amb 0,69; i Madrid, amb 0,68. Totes aquestes comunitats autònomes superen la mitjana estatal, que és de 0,67 i que igualen Andalusia i Galícia.

A l'altre extrem, hi ha Castella i Lleó i Navarra que tenen la taxa més baixa de dissolucions matrimonials per cada mil habitants, amb un índex del 0,49.