Unes hores d’ajuda cada dia a canvi de menjar i allotjament a una comunitat local amb pocs recursos. Aquest és el tipus de voluntariat que pots trobar a workaway.info, la pàgina web a través de la qual el gironí Llorenç Casellas va acabar a Txam Kan Imam Sam, un poble rural del centre de Cambodja.
El jove, de 25 anys, viu allotjat a casa de la Sagath, una jove resident del poblat que sap anglès i li fa de traductora amb els habitants de Txam Kan Imam Sam. Amb ells també viu la Carol, una jove infermera suïssa que com Casellas hi ha anat a fer un voluntariat. Tots tres treballen conjuntament dins el projecte Educació en minoria ètnica a Cambodja per ajudar a solucionar els problemes més bàsics que té la comunitat.
La qüestió més important és el mal hàbit que tenen les més de 300 famílies de Txam Kan Imam Sam amb les deixalles. «Hi ha escombraries per tot arreu, els nens juguen descalços entre la brutícia i el més greu és que hi ha un petit abocador a uns 10 metres del pati de l'escola», confessa Casellas. Un tema que capfica molt el jove i que ha fet que, juntament amb les seves dues companyes, ja hagin iniciat una campanya a l'escola i a la mesquita per sensibilitzar la comunitat dels problemes que poden arribar a causar les escombraries. L’objectiu és crear una associació de veïns per solucionar problemes com aquests.
A banda, el projecte també pretén millorar les instal·lacions i el material de l'escola comunitària a través dels diners recollits per la campanya de Crowdfunding que van iniciar fa una setmana. «A l'escola hi ha zones perilloses amb ferros i tanques punxegudes on qualsevol nen es pot fer mal. Tenim una aula sense pupitres i les pissarres són molt velles i estan en mal estat. A més, per fer una fotocòpia, els professors s'han de desplaçar a una botiga que és a cinc quilòmetres», confessa Casellas.
De moment han recopilat només 60 dels 800€ que demanen. Tot i això, són optimistes i esperen assolir els diners per comprar pupitres, pissarres i una fotocopiadora per a l’escola.
La seva llengua: el txam
Una de les coses que més preocupa la comunitat és la seva llengua pròpia: el txam. A Cambodja hi ha unes deu comunitats que parlen aquest idioma, amb dos tipus d'escriptura diferents. La gent gran, però, són els únics que saben escriure correctament aquesta llengua perquè a les escoles subvencionades pel govern no s’estudia aquesta llengua, sinó que es fa amb Kamer, l’idioma oficial de Cambodja. És només a les escoles subvencionades per la mateixa comunitat on s’aprèn a escriure el txam.
El projecte del jove gironí treballa en la cerca de finançament per poder construir més aules on s’estudiï la llengua local i també l’anglès.
