El programa Salut i Crisi, amb què Dipsalut treballa per paliar els efectes de la crisi econòmica sobre la salut, preveu ocupar uns 181 gironins durant el 2016. La línia d'ocupació remunerada del programa es va posar en marxa l'any passat i va aconseguir que trobessin feina 78 persones, la majoria aturats de llarga durada.
Entre finals d'aquest any i fins a finals del 2016, Dipsalut destinarà una partida d'1,15 milions d'euros a crear aquests treballs temporals, i tant en el sector públic com en l'àmbit privat. De mitjana, l'ens de la Diputació destina uns 6.400 euros a cadascun dels llocs de treball que es generen a través del programa; finança el 50% del cost de la plaça i l'altra meitat va a càrrec de l'empresa o administració contractant.
El president de l'organisme de Salut Pública, Josep Maria Corominas, va explicar ahir que «no tenir feina es tradueix també en problemes de salut» i per això es va obrir aquesta línia de subvencions, a les que des del 2014 s'han destinat 1,6 milions d'euros. L'objectiu, segons Corominas, és «donar una empenta» als ciutadans que no troben feina per a que entrin de nou en el circuit laboral.
Pel que fa al perfil dels beneficiaris de la primera convocatòria, el 82% eren persones a l'atur, un 15% rebia la Renda Mínima d'Inserció i 2l 3% restant va aconseguir la seva primera feina gràcies als ajuts.
«A l'hora d'incloure'ls al programa, vam prioritzar aquells aturats de llarga durada, de més de 30 anys i que tinguessin fills al seu càrrec; de fet, sis de cada deu són pares», va detallar ahir el president del Dipsalut.
Els contractes oferts tenien una durada d'entre tres mesos i mig any. El 55% els ha ofert l'empresa privada i la resta l'administració pública. Pel què fa a sectors, la meitat dels contractes s'han concentrat en el comerç, la indústria agroalimentària o bé han permès fer obres, manteniment i serveis a la comunitat.
D'altra banda, el responsable de Dipsalut va aprofitar el balanç del Salut i Crisi per a explicar que, a partir d'aquest gener, l'ens assumirà l'àrea d'Acció Social de la Diputació, el que permetrà sumar un pressupost de més de 12 milions d'euros.
El vicepresident quart de la Diputació, Albert Piñeira, va assegurar que «la salut no és només l'assitència a la xarxa sanitària, hi ha una clara relació entre les desigualtats socials i la salut, des de la Diputació hem entès que són dues àrees que no poden viure d'esquenes».
El vicepresident de la corporació també va assenyalar que la unificació d'Acció Social dins del Dipsalut simplificarà tràmits, permetrà donar una «visió més integral» i farà que les entitats del tercer sector «tinguin un sol interlocutor» a l'hora de dirigir-se a la Diputació. «Fins ara les entitats tenien dos canals d'entrada, i això podia provocar interferències, hem de tendir a la finestreta única», va dir Piñeira.
