Els joves que no viuen amb els pares són una minoria. Així ho posa de manifest l’observatori d’emancipació del Consell de Joventut, que explica que a l’Estat vuit de cada deu persones -de 16 a 29 anys- encara resideixen a l’habitatge dels seus progenitors. En el cas de Catalunya el percentatge canvia lleugerament, tot i que els joves que no viuen amb els pares són menys d’una quarta part (el 24,3%). Segons l’estudi, l’esforç econòmic que ha de fer una persona assalariada catalana de 16 a 29 anys per pagar cada mes un habitatge suposa, de mitjana, el 74,2% del seu sou (en el cas de lloguer) o bé el 64% del seu salari (si es tracta de compra).

Malgrat tot, l’observatori -que es basa en les dades del primer trimestre del 2015- dóna una alternativa. Segons l’informe, els joves gironins «podrien accedir a la compra d’un habitatge sense dedicar més del 30% recomanat de tots els seus ingressos a pagar la quota hipotecària». Així doncs, l’estudi destaca que una persona de 16 a 29 anys de Girona necessita uns ingressos mínims de 1.796 euros al mes -21.554 euros anuals- per poder adquirir un habitatge (a través d’una hipoteca). El mateix observatori del Consell de Joventut de l’Estat considera que el preu mitjà d’un habitatge és de 142.290 euros a Girona.

Segons l’informe, Girona és la segona demarcació de Catalunya amb el preu mitjà d’un habitatge més elevat després de Barcelona, on es quantifica en 187.380 euros. En canvi, a Tarragona és de 121.320 euros i a Lleida de 100.850 euros. L’estudi subratlla que el preu mitjà d’un habitatge ha baixat, ja que a Girona la variació interanual -en dades del primer trimestre d’aquest any- ha estat de -0,88%.

Fins als 29 anys a casa

L’observatori explica que Catalunya és la tercera comunitat autònoma de l’Estat on els joves marxen més aviat de casa, darrere de les Illes Balears i Navarra. Ara bé, els joves -segons la mitjana de l’Estat espanyol- estan a l’habitatge dels seus progenitors fins als 29 anys. Es tracta d’una de les edats més tardanes d’Europa, ja que contrasta amb els 19 anys de Suècia i els 21 anys de Dinamarca. Segons l’informe, això es deu a la precarietat laboral perquè una part dels joves no troba feina i al mercat de l’habitatge que és «inaccessible» per al nivell adquisitiu de la majoria de les persones que tenen entre 16 i 29 anys.

D’aquesta manera, l’observatori d’emancipació del Consell de Joventut destaca que la taxa d’atur a l’Estat arriba al 51,4% entre els menors de 25 anys, mentre que supera el 30% entre els joves que tenen de 25 a 29 anys.