El projecte Arbres amb Història del Parc Natural de la Zona Volcània de la Garrotxa ha comptabilitzat 213 arbres, 16 dels quals tenen la categoria de monumentals. Es tracta d'un treball basat en la col·laboració de la població local que té l'objectiu d'identificar els arbres monumentals, notables i singulars de la comarca per elaborar-ne un inventari destinat a facilitar la conservació dels arbres. Al final preveuen fer un llibre amb els arbres inventariats.
Els organitzadors argumenten que els arbres declarats monumentals per part de la Generalitat o inclosos als plans locals ja estan recollits i disposen de mesures de protecció, però existeix un gran nombre d'arbres de gran interès que no tenen cap protecció i que la seva existència només és coneguda per les persones que hi viuen a prop, centres excursionistes, entitats i particulars que organitzant caminades els han descobert, arbres que són esmentats en escrits, relats, llegendes.... Tots aquests arbres que actualment es troben en el saber popular són els que el Parc Natural vol recollir en aquest projecte mitjançant la participació de tothom.
El projecte va començar a la tardor del 2009 en base a xerrades divulgatives, xerrades i sortides, però es va aturar per falta d'estabilitat pressupostària. Al novembre del 2015, es va reprendre amb el suport de les empreses Noël Alimentària i Tosca Serveis Ambientals d'Educació i Turisme. L'empenta va suposar la inclusió d'11 municipis que el 2009 no havien participat.
Es tracta d'Argelaguer, Beuda, Castellfollit de la Roca, Maià de Montcal, Mieres, les Preses, Riudaura, Sales de Llierca, Sant Aniol de Finestres, Sant Ferriol i Tortellà.
A partir de l'alenada del novembre, el projecte es va reprendre a Argelaguer, on els veïns van proposar 5 arbres amb singularitats.
Després de les vacances de Nadal, el projecte es reprendrà a Beuda. Del dia 8 al 22 es podrà visitar l'exposició, ubicada a la sala de plens de l'Ajuntament. El dissabte 16 de gener a les 18 hores hi haurà, també al saló de plens, una xerrada explicativa, i el diumenge 17 de gener a les 8 hores tindrà lloc la sortida per buscar arbres amb història (s'ha quedat a la plaça del poble). La sortida serà una activitat complementària de la Marxa de la Feixina. Es tracta d'una caminada anual que volta pels indrets de més interès paisatgístic de l'extens terme de Beuda, en el qual s'inclou gran part de la muntanya de la Mare Déu del Mont.
La segona acció està programada a Tortellà. El diumenge 17 de gener hi tindrà lloc la sortida de cerca d'arbres amb història. El lloc de trobada serà l'aparcament de Tecalum, al costat del cementiri del poble, a les 10 h. L'excursió s'havia de realitzar fa unes setmanes però finalment es va ajornar per aquest diumenge. És un acte gratuït i obert a tothom.
Històries d'arbres
Hi ha municipis que ja han fet el seu paper en el projecte. Són els casos de Montagut i Oix, on van trobar 23 arbres; Olot, amb 34; Les Planes d'Hostoles, amb 20 arbres, Sant Joan les Fonts amb 16 arbres, o la Vall de Bianya, amb 11 arbres.
Montagut i Oix és el municipi amb l'àrea més extensa de bosc. A més, conté reserves d'arbres de molta importància. Per exemple, conté alguns dels boscos de teix més importants d'Europa. El teix més conegut de Montagut i Oix és el denominat Teix foradat. La característica més curiosa d'aquest teix és que a la seva base té un forat que s'hi pot passar per l'interior. Per dins, el tronc està socarrimat, potser el forat el va originar un llamp.
Olot també disposa d'arbres singulars a la perifèria. Per exemple, les aulines sureres del mas Closells a Batet de la Serra. Són aulines d'uns 180 anys d'edat. Van ser plantades a partir de llavor, de gla. El fet d'estar damunt les colades de lava dels antics volcans de Batet les donen les condicions òptimes perquè hagin pogut arribar a una edat tan avançada.
A les Planes, els nens de primària han documentat un salze. Es troba al parc que queda a la dreta de la carretera en direcció a Les Planes d'Hostoles des de Sant Feliu de Pallerols. Just al davant del cementiri.
Sant Joan les Fonts també és un municipi ric amb arbres singulars. A vegades estan ben a prop del nucli urbà. Per exemple, els roures de Fontfreda. Estan situats en una devesa, al costat d'un rierol. Durant molt de temps, hi van fer la tornaboda de la Festa Major.
La Vall de Bianya és un municipi molt extens, uns 90 quilòmetres quadrats. En ells s'hi escampen centenars de masies al costat de les quals hi solen haver un o dos arbres centenaris en la seva major part roures. Un d'ells és el roure de la Casanova. Està situat al costat d''un platan. Segons la història, el platan està deformat perquè el veí de la casa del costat quan anava a mercat a Olot hi deixava una burra estacada. Mentre esperava la tornada del mercat, l'animal es refregava a l'arbre que llavors era jove. Tant de fregadís va fer que l'arbre -ara ja molt vell- estigui torçat.
El treball recull -fins ara-unes cinquanta històries d'arbres que s'espera que siguin més.
