L'Ajuntament de Besalú convertirà l'església de Sant Martí de Capellada en un centre cultural. «Per exposicions», va concretar ahir Lluís Guinó, alcalde de Besalú per CiU. Per fer-ho, el darrer ple va aprovar el projecte de restauració. Guinó va explicar que han pogut fer el canvi d'usos gràcies a un conveni amb el Bisbat de Girona. Segons ell, fa uns 50 anys que no es fa culte al temple i, en conseqüència, es deteriora molt.

L'acord va possibilitar l'inici d'activitats de restauració per part de l'Ajuntament de Besalú. Van reparar murs i escales exteriors. El més espectacular va ser a l'interior, on van trobar restes pictòriques del segle XV i del segle XVIII. Es tractava de pintures en situació de fragilitat que han pogut ser salvades gràcies a l'estudi i l'activitat Olivier Mayère.

Es tracta d'un restaurador d'origen provençal que és conegut a la Garrotxa per haver treballat en la restauració del monestir benedictí de Sant Joan les Fonts i en la façana del monestir de Sant Pere de Besalú.

A part de la recuperació de les pintures, l'església va estar sotmesa a una acció de rehablitació general que va ser finançada per la Diputació de Girona. Bàsicament tenia problemes estructurals importants, a causa de les esquerdes als murs i les nombroses filtracions d'aigua a la coberta. Per evitar mals majors es va decidir fer una intervenció general de canvi de coberta i de reforç de la volta i dels murs per evitar-ne la ruïna i garantir-ne la conservació.

L'església de Sant Martí de Capellada de Besalú és un petit i quasi oblidat edifici religiós que s'alça a l'entrada de la vila de Besalú, just a la dreta de la carretera que ve de Girona. Aquest indret apareix documentat per primer cop entorn de l'any 1.000 però la seva construcció va arribar cent anys més tard.

El fet d'estar a tocar de dos rius el converteixen en un indret estratègic però també molt vulnerable. De fet, el segle XV va patir una important inundació per la crescuda del cabal del Fluvià i poc després va patir un enderroc gairebé total per culpa dels terratrèmols que van sacsejar la Garrotxa. Això va obligar a fer-hi nombroses reconstruccions. Al llarg del segle XVIII fou àmpliament reformada, entre altres coses se li va afegir el petit i senzill campanar que la caracteritza. L'església està connectada amb les restes arqueològies de la Devesa.

La causa de l'existència de Sant Martí de Capellada és que centrava un barri situat fora de la muralla medieval de Besalú. La localitat va tenir una gran importància en el temps del comtat medieval (902-1111), però després de la desaparició del comtat va continuar sent un lloc de gran importància estratègica i comercial. Al segle XII, durant la Croada contra la corona d'Aragó. Felip III de França va intentar prendre Besalú, perquè creien que hi havia Pere el Gran (rei d'Aragó). Tot i fer un setge amb uns 2.000 cavallers i 400 servents, no els va sortir bé.

Més tard, al segle XIII, Pere III el Cerimoniós hi va fer una convocatòria d'hosts per lluitar contra el comte Joan I d'Empúries.Mort el rei Pere el Cerimoniós i en regnat de Joan I, el comte Joan III d'Armanyac va atacar Catalunya i va tornar a posar Besalú en setge per companyies mercenàries. Berant de Cabrera va defensar Besalú i va evitar que caigués a mans del comte d'Armanyac.

Tot i els setges, hi havia gent que per la seva condició social vivia fora de les muralles. Perquè poguessin complir amb el culte tenien l'església de Sant Martí de Capellada.