Has viscut de manera anònima aquests darrers anys fent una mena de via crucis diari resseguint una ruta per les zones de contenidors a la recerca de material aprofitable i reciclable per traginar amb la teva bici fins el garatge-casa a l´espera de poder fer un viatge fins R9 on aconseguir algun euro per comprar aliments.
Tenies amics, coneguts i saludats amb qui comparties el teu temps juntament amb el teu inseparable gos negre sovint amb el seu mocador vermell. Farà un parell d´anys vaig passar de ser saludats a interessar-me per la teva vida... em vas dir el teu nom: Driss. Vaig parlar amb una amiga que hi entén de noms i em va comentar que significava estudis, coneixement en àrab. Donaves la sensació de pau, passaves amb un halo de misteri, potser a primera vista difícil de comprendre... de fet amagaves la teva sensibilitat, la timidesa i inquietuds darrere una cuirassa, però quan comparties una estona acabes lluint un somriure de bona persona, sobretot quan parlaves de Marràqueix.
Malauradament aquesta crisi que no acaba de marxar et va deixar sense feina i sense recursos, però tu no et vas desanimar i amb paciència i constància acumulaves ferralla, cartrons... pel poble molta gent t´esperava per donar-te materials de tota mena. Tu t´acomiadaves amb un «gracias, amigo».
El meu pare em va ensenyar que «no és més ric qui té més, sinó qui menys necessita», tu has ensenyat a molts que allò que per alguns és incontestable i irrenunciable, per altres és secundari i prescindible. Quan aprenem a mesurar la riquesa a partir de la necessitat i no pas de l´acumulació de riqueses, tot plegat fa un tomb espectacular. Aquesta filosofia compartida per amics teus et permetia ser feliç i comunicar pau al teu voltant.
Els caminants i ciclistes del bici carril et trobaran a faltar, a partir d´ara no trobaran ningú per fer una parada i algun comentari sense presses, el banc restarà desert.
El vespre del dilluns d´aquesta setmana et van atropellar, vas estar fins dijous a l´UCI, no va ser possible per la ciència actual superar les ferides de l´accident. Aquesta maleïda carretera de la Vergonya s´ha emportat una altra vida. Segur que des del Yanna (paradís islàmic) demanaràs que s´arrangi d´una punyetera vegada aquest vial i cap més ciutadà perdi la vida. Tenies 38 anys, ni la meitat de l´esperança de vida actual. No et mereixies un final tan tràgic. Descansa en pau!
