La campanya de micromecenatge per aconseguir diners per al documental sobre el cas 'comando Dixan' ha finalitzat amb èxit. En total s'han aconseguit 158 mecenes que han aportat 7.200 euros, 2.200 euros més del que els seus impulsors demanaven perquè la productora Produccions Itinerants pogués realitzar, distribuir i difondre el llargmetratge. La Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines està al capdavant d'aquesta iniciativa que pretén recordar aquell cas i reflexionar sobre la islamofòbia, el racisme i la discriminació des d'una perspectiva crítica. Aquella operació va tenir lloc el gener del 2003 amb la detenció de 23 persones de Banyoles i Barcelona d'origen algerià i marroquí per suposada pertinença a Al-Qaeda. Dos mesos més tard, la mateixa nit de l'inici de l'ocupació a l'Iraq, els detinguts van quedar en llibertat i cinc van anar a judici. Es preveu que el documental s'estreni l'octubre d'aquest any.
Els impulsors del documental estan molt satisfets amb la resposta obtinguda. Segons explica un dels membres de la Plataforma Aturem la Guerra de les comarques gironines, Mostafà Shaimi "és una molt bona notícia perquè estem parlant d'un cas que va passar fa molts anys i que fàcilment hauria quedat en l'oblit". I afegeix que creuen que la gent hi ha volgut participar perquè han entès que un debat sobre la islamofòbia i el racisme és "necessari".
En total han aconseguit 7.200 euros, 2.200 euros més del que es plantejaven inicialment a través de 158 mecenes que han fet aportacions que anaven des dels 15 euros fins als 250. El perfil dels mecenes és molt variat, fet que els ha sorprès gratament. "Hi ha gent involucrada amb la Plataforma Aturem la Guerra, però també gent de Barcelona i de l'estat espanyol", explica Shaimi.
La recaptació anava a bon ritme i quan faltaven dues setmanes perquè finalitzés el termini van proposar-se arribar als 10.000 euros, que és el total que necessiten per poder acabar el projecte a nivell de producció i post-producció. Finalment, però, s'ha arribat als 7.200 euros, una xifra que segons els impulsors els satisfà i molt. Ara esperen arribar a tenir els diners que els fan falta a través d'ajuts o subvencions.
Un cas de fa 13 anys
El 'comando Dixan' és el nom que popularment i de forma satírica es va donar a l'Operació Estany. El gener de 2003 es van detenir vint-i-tres persones de Banyoles i Barcelona d'origen algerià i marroquí per suposada pertinença a Al-Qaeda. Va ser una maniobra ordenada per l'aleshores president del govern espanyol, José María Aznar. Fins i tot el secretari d'estat dels Estats Units, Colin Powell, va utilitzar aquest cas per justificar la intervenció a l'Iraq.
Dos mesos més tard, la mateixa nit de l'inici de l'ocupació a l'Iraq, els detinguts van quedar en llibertat. Se'ls va comissar sabó i altres substàncies innòcues com a prova inculpatòria. Davant aquest fet, arreu del territori es van multiplicar els actes de denúncia per aquests fets al crit d''Armes químiques ni a Banyoles ni a l'Iraq' clamava també per la innocència dels detinguts. A tot això , s'hi sumaria l'efecte dels atemptats de l'11-M. El balanç final va ser que quatre de les cinc persones que van ser jutjades pel Comando Dixan van ser condemnades entre 6 i 9 anys de presó i expulsades a Algèria després de complir la pena.
La Plataforma va encapçalar des del començament la denúncia pública del cas i va assumir la defensa dels implicats. En l'àmbit jurídic, a través dels advocats Sebastià Salellas i Benet Salellas, i en l’àmbit polític, amb mobilització i exigències permanents a institucions i representants polítics.
Donar veu als protagonistes
El material del llargmetratge, que està previst que s'estreni aquest octubre, es va enregistrar l'estiu passat a diferents ciutats d'Algèria. El documental parteix del retrobament de tres membres de la Plataforma, Sílvia Rispau, Benet Salellas i Mostafà Shaimi, amb quatre dels integrants del suposat Comando Dixan, Ali Kaouka, Souhil Kaouka, Mohamed Amine Benaboura i Mohamed Tahraoui. És l'agost de 2015, a les ciutats algerianes d'Alger i Chlef. A través d'aquest retrobament i de les seves converses es reconstrueix el cas al mateix temps que es reflexiona entorn la islamofòbia, el dret penal de l'enemic, les lleis d'estrangeria i antiterrorista o el sistema penitenciari.
Els seus impulsors han decidit fer aquest documental davant la falta d'un treball que abordi el cas Dixan des d'una perspectiva crítica. Volen evitar que un fet similar torni a repetir-se. El projecte coincideix també amb l reaparició a Catalunya d'operacions policials d'envergadura contra suposats terroristes islamistes o anarquistes. Els atemptats de parís i l'actual conjuntura internacional són altres elements que, segons els seus impulsors, fan que aquesta iniciativa sigui de gran vigència tot i que el cas va succeir fa dotze anys.
