L'arqueòleg sarrianenc René Pacheco va obrir dimarts una fossa comuna a Guadalajara. No és la primera, ni segurament serà l'última. Però aquesta és especial. És la primera exhumació a Espanya a sol·licitud de la jutgessa argentina María Romilda Servini de Cobria, que instrueix la «querella argentina» contra els crims del franquisme. «És una oportunitat, la via judicial internacional, per a nombroses persones que esperen des de fa 70 anys poder trobar les restes dels seus familiars i poder enterrar-los com mereixen», afirma Pacheco.

Un equip de nou persones, dirigit per René Pacheco, de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, als quals s'han sumat tres forenses, són els encarregats de realitzar els treballs d'exhumació. «El treball és difícil perquè parlem d'una gran quantitat de cossos, 22, segons els registres del cementiri i, per tant, haurem d'anar amb molta cura, sabent i tenint en compte com estan organitzats aquests cossos», va explicar el director de l'exhumació, qui ha reconegut que «ens trobem en una fossa complicada, ja que són cossos de diferents moments».

Pacheco va concretar que, des del punt de vista arqueològic el més important és determinar primer si és la fossa comuna on està enterrat Timoteo Mendieta. Per això, seguint el registre d'enterraments del cementiri, al qual han tingut accés, ha de coincidir que el primer cos «és d'un home, enterrat en un taüt, i el segon d'una dona». El cas de la dona és clau: en totes les fosses comunes que hi ha al voltant no hi ha cap dona més. «Anirem pel bon camí, i ara mateix sembla que anem pel bon camí», va explicar ahir. «El cos de Timoteo estaria en el penúltim nivell, el número 19, i quan anem veient com són, quines característiques físiques i quina lectura fem dels ossos, fins que sapiguem qui és cada persona exhumada, no podrem saber si estem davant Timoteo», va detallar Pacheco. «A més, no sabem si en un espai tan petit poden entrar 22 persones i, per tant, cal anar amb molta cura per treure totes les dades adequades per esbrinar si estem davant la fossa». Després les mostres genètiques s'analitzaran a l'Argentina, gràcies a una associació forense que hi col·labora. «Això hauria de fer envermellir l'Estat espanyol», diu.

Per altra part, Pacheco va posar en relleu que «és una oportunitat per a les famílies que han estat esperant que algun dia la justícia els fes cas», assenyala. L'arqueòleg gironí admet que és una feina «on t'emociones molt i plorem molt per totes les històries que escoltes». Malgrat això, no tenen aturador: «Totes les persones que vulguin reclamar o investigar què va passar amb els seus familiars, nosaltres farem sempre la investigació», avisa. Per als contraris a les exhumacions de fosses comunes de represaliats pel franquisme, Pacheco deixa un missatge: «cal posar-se en la pell de l'altre. Si el teu pare, un germà, un avi estigués en una cuneta, què voldries?». L'arqueòleg sentencia: «és una qüestió de drets humans, d'humanitat».