La manca de precipitacions no està deixant només altes temperatures i estacions d’esquí que no han vist la neu fins ben entrat el Nadal. Els camps de conreu s’han convertit en extensions de territori extremadament sec, pràcticament cremat. La sequera ja està afectant els conreus de cereals com el blat, l’ordi i la civada, com confirma Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de Pagesos. Aquest fet perjudicarà productors de cereals i grangers, i tindrà també conseqüències en el preu dels productes finals.

La mancança de precipitacions està impedint que cereals com el blat i l’ordi, que van ser sembrats entre el novembre i el desembre, creixin bé. Els fruits, que s’haurien de recollir entre el juny i juliol, poden ser enguany minsos «si no plou ràpidament», reconeix Caball. I és que la sequera està afectant en una època crucial, quan els cereals estan a punt de créixer. Les previsions no són esperançadores i alguns pagesos ja asseguren que la collita d’enguany serà «nefasta». L’únic punt positiu d’aquesta situació, explica el meteoròleg Enric Estragués, són les rosades matinals, que es produeixen a partir dels tres graus i que humitegen el terreny, permetent al conreu que sobrevisqui.

Des d’Unió de Pagesos, presidida per Joan Caball, són conscients d’aquesta realitat però es mostren prudents a l’hora de fer previsions. En els pròxims dies, assegura Caball, començaran a valorar quina és l’afectació econòmica d’aquest fet per començar a posar fil a l’agulla i treballar amb les asseguradores.

La sequera provocarà una pèrdua dels cereals i els farratges. Tot plegat afectarà pagesos, però també ramaders, explica Caball. «En tractar-se de matèries primeres a nivell mundial, la davallada en la producció afectarà el preu del consum, que possiblement s’apujarà», detalla el president d’aquesta organització agrària.

L’afectació serà especialment dura amb el Pla de l’Estany. I és que la producció dels cereals és de consum intern. De fet, Catalunya consumeix molt més cereal del que produeix. I aquesta realitat esdevé més important al Pla de l’Estany, on abunden les granges, detalla Caball.

Un 93% menys de pluja

En els últims 82 dies (des del 4 de novembre fins ahir, 24 de gener), a Banyoles tan sols han caigut 12,5 litres. És a dir, el territori ha rebut un 93,5% menys de pluja que la mitjana per al mateix període de temps en els últims 50 anys. Aquest fet meteorològic, explica Enric Estragués, afecta especialment totes les comarques que envolten Girona. Aquesta xifra, però, puntualitza Estragués, és poc freqüent però no excepcional.

La tendència negativa en la producció dels cereals a les comarques gironines a causa de la sequera ja fa dos anys que es produeix.

La presidenta de l’Associació Agrària de Joves Agricultors, ASAJA, Rosa Pruna, ja va explicar el juliol passat que «el sector del cereal a Catalunya fa dos anys consecutius que té davallades de producció per culpa de la climatologia».

Sense anar més lluny, segons Unió de Pagesos, la sequera va fer caure l’any passat un 42% el rendiment de la producció dels principals conreus de cereal d’hivern a Catalunya, tenint un impacte econòmic negatiu de 102 milions d’euros. I segons l’ASAJA, la producció de blat va caure l’any passat un 31%. Pel que fa a l’ordi, la devallada es va quantificar en un 40% i es va recollir un 26% menys de civada que l’any anterior. A aquest fet, però, s’ha de sumar la baixada de producció de l’any anterior, el 2014, que ASAJA va calcular que era entorn del 10% i del 12%. Només l’any passat, la demarcació de Girona va produir, segons dades d’ASAJA, 351.030 tones de cereals, que es van repartir en 48.030 tones de blat, 60.000 d’ordi, 8.000 de civada i 235.000 d’alfals.

També l’any passat, el sindicat Unió de Pagesos va xifrar les pèrdues en pastura provocades per la sequera en un 60% al Ripollès i fins al 90% a la Cerdanya.

L’afectació negativa de la sequera en la producció de cereals es fa extensible fins i tot al cereal d’estiu, com el blat de moro. Unió de Pagesos va calcular que les pèrdues de producció d’aquest cereal sumaven prop de tres milions d’euros, 2.976.589 euros en total. I la sequera, junt amb les altes temperatures, en van ser les causants. La predicció era recollir un 15% menys que l’any anterior, passant de 97.196 tones el 2014 a 82.174 tones el 2015. Per comarques, l’Alt Empordà va ser la que més producció va perdre, un 20%, enfront de la Selva, que va ser la que menys va patir les conseqüències amb un 10% menys de producció.

Futur poc esperançador

Les previsions meteorològiques no són esperançadores. I és que no es preveu pluja en els pròxims dies. Estragués lamenta que «no se sap quan plourà, ni tan sols la setmana que ve».

Les inexistents precipitacions vénen de la suma de dos fenòmens; d’una banda, l’arribada de potents anticiclons que impedeixen que els fronts de l’Atlàntic portin aigua i, de l’altra, l’absència de llevantades amb aires humits de mar.