Res és el que sembla... de moment

Avui per avui és evident que el PP, d'una manera no del tot reflexiva, el que vol són unes noves eleccions. Tal vegada podrien pujar uns pocs escons -els seus números interns són abans de l'eclosió fallera del cas del PP valencià- però noves eleccions no els donarien una majoria confortable de govern. Mentrestant l'esforçat i avui per avui audaç Pedro Sánchez-amb poca benzina de reserva per arribar molt lluny en el camí de la fantasia- treballa a fons un pacte PSOE-Podemos amb el concurs indispensable d'IU i sobretot el suport del PNB i l'abstenció de Convergència o d'ERC. No pas fàcil, no pas impossible. Mentrestant el Madrid transversalment instal·lat vol un pacte per activa o per passiva entre els dos grans de la política antiga o clàssica. Aquesta setmana s'han detectat importants retirades de fons de capitals internacionals, l'economia especulativa comença a patir. El PP vol eleccions però hi ha un element a tenir en compte: el calendari. Si corren tots els terminis, les noves eleccions serien al voltant del 26 de juny i si s'allarguen una setmana més, ja caurien el juliol. És clar que hem vist l'originalitat de votar quatre dies abans de la Missa del Gall, però votar el juliol vol dir nou govern a l'agost en el millor dels casos. Pot la política i l'economia viure amb un govern en funcions durant set mesos? Tal vegada s'arribarà al govern tècnic, amb components polítics, per un mandat curt d'uns dos anys. Les institucions europees ja han fet arribar la seva preferència per aquesta opció i han assenyalat possibles perfils de primers ministres. Potser massa sofisticat per a la política espanyola. Res és el que sembla... de moment. Tot arribarà, també el manual italià.

Petició de perdó

Ha estat molt comentat a Madrid que aquesta setmana el ministre d'Afers Exteriors va anar a la Moncloa a demanar perdó i fer acte de contrició davant Mariano Rajoy. El cert és que fa dos dissabtes, Margallo va despenjar el telèfon i es va oferir als socialistes com a nom ideal per a un govern tècnic de concentració. Coses que es pot permetre un home de 71 anys i mig que ja ho ha fet quasi tot en política. El punt dramàtic és que és amic personal de Rajoy, de política i de les coses de la vida, i el president espanyol en funcions s'ho va prendre molt malament. Jocs florals per anar passant pantalles.

els sorayos, congelats

Observi's que si el PP no aconsegueix formar govern o part de la solució d'un govern, començarà una guerra caïnita a la dreta espanyola. Observi's que els aplicats advocats de l'Estat coagulats al voltant de la vicepresidenta Sáez de Santamaria han quedat parats, congelats, astorats, sense capacitat d'iniciativa. Aquells que feien rodar la maquinària de l'Estat amb la suficiència de qui se sent escollit i una mica elit, ara han quedat sense esma quan ha tornat l'hora de la política i la negociació. Ja fa molts anys que Rajoy va llicenciar els vells llops aznaristes amb instint polític per reemplaçar-los pels opositors astorats.

Què pot fer un govern en funcions?

La resposta és: molt. Per exemple, i sense anar més enllà, executar els pressupostos del 2016 aprovats i que han entrat en fase d'aplicació. Per exemple, licitar i adjudicar totes les obres pressupostades. En cas de ser de l'equip governamental, que no és el cas, jo ho faria. Per dos motius: perqué si els queden setmanes als despatxos, tot això que hauran fet, i perqué si s'han de preparar per eleccions el juny o el juliol, tot això que hauran avançat en clau electoral. Es podrien, i s'haurien, de licitar totes les obres pendents de l'N-II a Girona i de l'Eix Pirinenc, per exemple i sense anar més lluny. Però l'Estat, astorat, "pasmado", no sembla que estigui per aplicar els pressupostos aprovats a tota velocitat en sessions el mes d'agost de l'any passat. El 18 d'agost de l'any passat érem al Congreso discutint de pressupostos. On és ara Montoro, que fa una eternitat que està desaparegut? Montoro, executi, liciti, faci justícia...

frança sí que s'activa

En una setmana, França ha rebut la visita dels caps d'Estat d'Iran i de Cuba. Mentrestant, la diplomàcia espanyola dormint als llorers. El socialista Hollande ha demostrat un realisme polític descarnat posant la pompa de les visites d'Estat al servei d'Iran -acabat de sortir de 15 anys de sancions- i de Cuba. El resultat, la firma de contractes milionaris. Margallo, vostè on és, a més de trucant als socialistes per fer manetes?

estats units

Any electoral als Estats Units. En el camp del Partit Demòcrata el candidat Bernie Sanders aposta pel final de la pena de mort als Estats Units mentre Hillary Clinton la continua defensant. Sanders és considerat un esquerranista perillós, un socialista en llenguatge nord-americà. Però amb ulls europeus, Sanders comença a concitar simpatia. Llarg camí fins al primer dimarts d'abril -el superdimarts- quan habitualment ja es coneixen els candidats dels dos partits.