Durant el 2015 s'han localitzat a Catalunya uns 131 nius de vespa asiàtica, davant de la dotzena de l'any anterior, i la previsió és que aquest any es quadrupliqui aquesta xifra, segons fonts dels Agents Rurals.
La imparable expansió d'aquesta espècie, una de les 258 invasores que hi ha en territori català entre fauna i flora, segueix el seu curs i encara que no es pot eradicar, sí frenar.
Els Agents Rurals del Departament d'Agricultura estan reunint amb tots els alcaldes per exposar-los la situació i perquè també prenguin mesures a nivell local, com a única possibilitat de minimitzar els danys d'aquesta depredadora d'abelles.
El cap del Cos d'Agents Rurals de la província de Girona -on s'han localitzat la pràctica totalitat- i membre de la Comissió de Seguiment de la vespa velutina, Ignasi de Dalmases, ha insistit, en declaracions a Efe, en la necessitat que col·laborin organismes públics i privats davant la imparable proliferació d'aquesta espècie.
En previsió de l'aparició de centenars de nius, la comissió de la velutina va proposar als responsables d'Agricultura informar als ajuntaments perquè es dotin dels seus propis mètodes de destrucció, o preparant a personal propi, o contractant a una empresa especialitzada en la destrucció que tingui uns productes i la metodologia de destrucció homologada.
Fins al moment ja s'han reunit amb els consells d'alcaldes de les comarques del Gironès, la Garrotxa i la Selva, pròximament ho faran amb els de l'Alt Empordà, i així amb tots.
De Dalmases considera que des de l'arribada de la velutina el 2012 la Generalitat ha fet un bon treball d'investigació de progressió de l'espècie, de formació d'agents i de compra de trampes per atraure-les o de material per a la seva destrucció, però "ha arribat un moment que és inviable l'eliminació dels nius per part dels agents".
La meitat dels nius trobats aquest any han estat a la comarca de la Garrotxa, una vintena al Ripollès i una vintena a l'Alt Empordà.
De les comarques de Girona, les principals afectades per aquesta espècie invasora, en l'única que no s'ha detectat la presència és en la Cerdanya, i en el Baix Empordà no s'ha localitzat cap niu, encara que el 10 de desembre es va trobar un exemplar a la Bisbal d'Empordà.
També s'ha localitzat un niu a la província de Lleida (la Noguera), dos a Barcelona (Catalunya central) i altres 2 o 3 en la Vall d'Aran.
Fins a octubre s'havien localitzat 31 nius bàsicament en zones concorregudes on la gent va a caminar o es caça.
Els nius urbans també són més evidents, però el gran moment d'increment de detecció ha estat en els últims dos mes, en total un centenar, el que respon, segons De Dalmases, a que "la caiguda de les fulles dels arbres les ha deixat més a la vista".
Per a la destrucció dels nius, els Agents Rurals han posat en pràctica tres mètodes que han resultat eficaces, sempre es realitzen en el moment de més seguretat, de nit, quan totes estan en el niu i quan hi ha menor activitat.
Si el niu és molt accessible, -que no és molt habitual- els agents equipats amb un vestit semblant al dels apicultors el retiren manualment, el ruixen amb insecticida i el congelen per assegurar la mort de tots els individus.
Si el niu està a la copa d'un arbre d'impossible accés, però no molt elevat, fins a uns 14 metres, s'utilitzen uns penjadors que a manera de xeringa injecten biocida al seu interior.
En els casos en que el niu està situat en una zona inaccessible de bosc o rural, entre 4 i 5 agents disparen simultàniament una desena de trets amb una escopeta de perdigons petits i així s'assegura la total destrucció de la colònia.
Això no obstant, per si algun exemplar hagués pogut escapar, es col·loquen trampes amb atraient al voltant d'on estava el niu per capturar els pocs exemplars que hagin pogut sobreviure.
Un dels últims nius, ja en desús, que s'ha trobat ha estat al Port de la Selva, i la seva presència confirma la sospita dels experts, ja que malgrat que inicialment es creia que no s'establirien a les zones de costa, després de localitzar nius a Roses, Portbou (3), Llançà i ara el Port, aquesta teoria ha perdut força.
