Quinze famílies d'Olot han trobat solució a deutes hipotecaris de 120.000, 100.000 i 80.000 euros en el decurs dels 2 anys d'existència de la Plataforma per la Hipoteca de la Garrotxa. «Algunes famílies duien 8 anys pagant sense interrupció i quan va entrar la crisi es van trobar que els volien fer fora del pis i encara els demanaven que continuessin pagant». El problema -segons un dels afectats- era que moltes famílies havien signat una hipoteca perquè no havien trobat un pis de lloguer.

La desesperació va fer que al febrer del 2013 les famílies en aquesta situació acudissin a les reunions que la Plaforma va activar al local de les entitats del passeig de la Muralla. «A les dues primeres reunions van venir unes 130 persones», explica Jordi Gasulla, activista de la PAH. Després, l'assistència va baixar. Això no obstant, en 2 anys el nombre de persones a la sala de reunions no ha baixat mai de 40 persones. A la darrera reunió (el 8 de febrer) van assistir-hi un total de 52 persones.

La situació econòmica de molts dels assistents -segons testimonis- consisteix en els 426 € al mes del PIRMI, i els ajuts que puguin obtenir del Banc d'Aliments o de Càritas i intentar que una família de 10 membres o més sobrevisqui.

Durant els 2 anys d'existència de la PAH no hi ha hagut cap desnonament a Olot. Això no obstant, sí que han tingut lloc situacions exetremes. «En una ocasió -recorda Gasulla- una família en va haver d'acollir una altra».

Ara, els desnonaments i les dacions en pagament han perdut part del protagonisme que tenien fa dos anys. Els lloguer d'habitatges en mal estat els ha substituït. «La setmana passada -indiquen els testimonis-, va caure el sostre d'un vàter i la gent de la casa va estar prop de prendre-hi mal».

Els 270 habitatges

La reclamació de 270 habitatges buits a Olot per part de l'Ajuntament ha estat rebuda amb recel per la PAH. Segons Jordi Gasulla, el problema rau en el sistema d'adjudicació. Indica que l'actual llista d'espera fa que l'Ajuntament només tingui en disposició un sol habitatge social, cosa que alenteix que la resta d'aspirants pugui obtenir-lo. Els donen segons un barem de necessitats, però les diferències entre els aspirants solen ser similars. El fet fa que la situació de carestia de les famílies que no van al davant s'allargui.