Els ramaders de les comarques gironines ja fa temps que es troben immersos en una greu i llarga crisi. Però és el sector lleter un dels que es troba en una situació més crítica. Segons dades de l'Observatori de la Llet del Departament d'Agricultura, en 14 anys el territori ha perdut més de 600 granges, la majoria, petites explotacions familiars. La xifra, desmesuradament elevada, contrasta amb la producció de llet, que malgrat els alts i baixos de l'última dècada s'ha mantingut intacta: Girona segueix produint els mateixos litres de llet que l'any 2000 amb el 70% menys de granges.

A què es deu aquesta concentració? Per què els ramaders alerten que el sector lacti gironí és a punt de desaparèixer? Per a l'organització agrària Jarc-Coag la problemàtica es redueix al següent: la majoria d'explotacions tradicionals que hi ha a la província estan obligades a vendre per sota del preu de cost. Diuen que ho fan forçades per les grans cadenes distribuïdores, «quatre o cinc que tenen el monopoli i que fixen els preus que volen». És la indústria, és a dir els que compren, els que, segons els ramaders, adquireixen la llet a un preu per litre molt per sota dels 0,30 cèntims que costa produir-lo.

Fins ara les petites granges havien pogut aguantar aquestes baixades de preu, però a l'abús que denuncien se li ha afegit aquest últim any la desaparició de les quotes lleteres (una mena d'airbag per als petits productors europeus que esmorteïa els efectes del lliure mercat), la manca de relleu generacional, les revaloritzacions cadastrals i el bloqueig rus. Això ha provocat una «tempesta perfecta» que amenaça d'esborrar del mapa pràcticament tots els lleters autòctons.

Jaume Olivé, productor de la SAT Ramaders del Gironès, de Llagostera, posa cara al drama d'aquestes granges familiars a punt de desaparèixer. Explica que la seva explotació pot tenir seriosos problemes de viabilitat en dos o tres mesos, en veure com la principal empresa a la qual nodria de llet, l'asturiana Corporación Alimentaria Peñasanta, ha decidit rebaixar la compra de llet a 40.000 litres i a un preu inferior al de cost. Ramaders del Gironès havia arribat a tenir 30 socis i ara en són vuit, però de moment resisteix. No passa el mateix amb Carles Dilmé, un altre jove ramader de la mateixa localitat que va haver de plegar després d'heretar la granja dels seus pares i avis per no poder fer front a les exigències de la indústria.

Segons el responsable de Jarc-Coag a les comarques gironines, Joaquim Suñer, les grans distribuïdores acaben comprant la llet en altres llocs on la venen més barata, (sovint a l'estranger) motiu pel qual augura un futur no gaire llunyà sense llet «gironina» als supermercats i grans superfícies.

L'acció de les administracions

Per als ramaders de Jarc-Coag, l'abús en la cadena alimentària només es pot mitigar si les administracions la regulen. Tant a Catalunya com a Espanya hi ha codis de bones pràctiques i contractes amb la indústria, però aquests de moment no s'estan complint. A més, la retirada de les quotes lleteres ha agreujat encara més la situació dels productors. Fer que es compleixin aquestes bones pràctiques és la principal fusta a la qual s'agafen per no enfonsar-se com a sector, però això requereix mesures contundents: «No descartem fer alguna denúncia com a sindicat per mirar d'obligar que es compleixi aquest codi», va explicar Suñer.

El sindicat Jarc-Coag té la intenció de pressionar la Generalitat per defensar el sector. Tanmateix, totes les eines que té el sector per sobreviure són escasses i arriscades, perquè totes requereixen grans sumes de diners. Reconvertir-se en vaquí de carn, agrupar-se i crear una marca, o fins i tot fer una vaga i deixar de vendre llet per un temps requereix unes inversions que els ramaders no poden fer.