Te´n recordes de les cabines telefòniques? Les vam donar per mortes fa temps, quan els telèfons mòbils van fer inútil la seva presència als carrers de la ciutat. Ni tan sols eren boniques, però feien servei. Són molts els que ja les han donat per extingides, però la veritat és que aquelles caixes rectangulars blaves i verdes amb alerons de vidre encara segueixen entre nosaltres i estan protegides per llei. Això, però, pot canviar a principis de l´any que ve.

El blindatge legal que marca el mínim de cabines que hi ha d´haver en cada municipi acaba el 31 de desembre de 2016 i el Govern no preveu renovar-lo, tot i que l´executiu es reserva la seva decisió fins al 20 de desembre. Això deixa tocat de mort l´afeblit sector de les telecomunicacions públiques i els seus aparells a les portes del museu, o de l´abocador.

Actualment la llei marca que hi ha d´haver una cabina per cada 3.000 habitants. Segons Cabitel, l´empresa de Telefónica que gestiona el negoci, a l´àrea metropolitana de la ciutat de Girona hi ha 43 tòtems amb un o diversos telèfons; a Figueres, 17; a la zona de Blanes-Lloret, 38; 35 a l´àrea de Sant Feliu-Platja d´Aro-Palamós-Palafrugell; 10 a Olot; 5 a Banyoles; 5 a la Cerdanya; i 5 al Ripollès.

La majoria de les cabines funcionen gràcies al manteniment de la companyia de telecomunicacions. En algunes s´han canviat els aparells per altres de més moderns i amb més prestacions i s´han adaptat per a minusvàlids. A més, Cabitel ha enfocat el pes del negoci cap a la publicitat. Les cabines s´han anat reconvertint en marquesines comercials com les que hi ha a les parades de bus. Aquest és, de fet, un dels salvavides al que es poden agafar si l´Estat els treu la protecció.

Escàs rendiment

Tanmateix, actualment sembla que els esforços de Cabitel per intentar treure rendiment tot i la escassa demanda no compensen els resultats. El portal eleconomista.es ho va qualificar fa uns anys de negoci «ruinós» per a Telefònica.

Tot i els ingressos per publicitat, el nombre de trucades que fan els usuaris és molt baix i es redueix, de fet, a aquells ciutadans que aprofiten per fer trucades a l´estranger a un preu més baix. Els mòbils i internet han acabat d´enfonsar la utilitat pràctica que tenien. Actualment les cabines telefòniques modernes tenen pantalla digital, permeten enviar missatges de text, correus electrònics i carregar targetes de prepagament.

Però són molt poc precises a l´hora de tornar canvi, no poden rebre trucades i no funcionen amb targetes de crèdit, a diferència del que passa a la majoria de països d´Europa.

Davant d´aquesta situació, la supervivència del sector és extremadament complicada, com ho demostra el fet que la gran majoria d´usuaris de menys de 50 anys preferiria abans demanar el mòbil a algú altre per trucar en cas d´emergència que no pas localitzar una cabina telefònica.

Tanmateix, també hi ha casos a la inversa. Fa sis anys, els veïns de Castell d´Aro van recollir 420 signatures per recuperar una cabina que Telefónica va retirar a petició d´alguns dels seus conciutadans, que es queixaven que la cabina atreia personal «poc desitjable». Els defensors, en canvi, argumentaven que treure el servei volia dir més gent que es dirigia als comerços de la zona per fer trucades. Al final, l´Ajuntament va cedir i es va decantar per tornar-la a instal·lar en un altre indret proper.

D´altra banda, també hi va haver queixes quan Telefónica va decidir deixar un total de deu pobles gironins de menys de 1.000 habitants sense la seva única cabina. Els alcaldes i els sindicats van criticar que s´hagués eliminat un servei públic.

Sigui com sigui, actualment la pressió popular, el seu rendiment publicitari o una creativa reconversió en peces artístiques o culturals, com la que han viscut en altres països, podria salvar un objecte que ja té un peu i mig a l´altre barri. El Govern és, però, qui tindrà l´última paraula.