Sense alcalde ni secretari no hi ha ajuntament, segons la llei. Tanmateix, més de la meitat dels consistoris de Girona tenen aquesta plaça vacant o bé està ocupada per un substitut de forma provisional, encara que a la pràctica aquesta temporalitat acaba allargant-se en el temps.
Segons dades aportades per la conselleria de Governació, a Girona hi ha 37 llocs de secretari, interventor o tresorer local sense cobrir i unes altres 76 places compten amb una persona habilitada com a substitut, de forma interina o accidental. En el primer cas, els ajuntaments supleixen aquest buit recorrent o bé a un consistori veí o bé a la Generalitat, la Diputació o els consells perquè cobreixin les tasques de fedatari i assessor preceptives. Són en total 113 municipis (dels 221 de Girona) sense la plaça ocupada per un funcionari estatal.
Els llocs de secretari, interventor i tresorer (que pot aglutinar competències en el cas dels municipis més petits) han de ser ocupats per un funcionari d'administració local amb habilitació de caràcter nacional. El subdirector d'Administració Local de la Generalitat, Josep Martínez, remarca que "hi ha menys persones que han passat l'habilitació que places disponibles", assegura. I aquest problema s'accentua perquè les persones habilitades per ser fedatari públic són retribuïdes segons la capacitat econòmica de l'Ajuntament. "Es mouen per criteris de proximitat, per retribució, i per això els municipis més petits tenen més problemes" per cobrir la plaça, segons indica Martínez.
El desembre del 2013 va entrar en vigor la reforma local del Govern central. Fins llavors la competència sobre l'oferta pública i la selecció d'aquests funcionaris corresponia a les comunitats autònomes. Però la reforma local va centralitzar de nou aquesta funció i ara depèn del ministeri d'Hisenda. Aquest departament, segons Governació, té en procés tres convocatòries de proves selectives a Catalunya, que sumen en total 46 places. En paral·lel a totes aquestes xifres, s'ha de remarcar que la llei permet també que alguns ajuntaments quedin exempts de cobrir els llocs de secretaria i intervenció, encara que l'ha d'autoritzar, en aquest cas, la Generalitat. A Catalunya hi ha 143 consistoris autoritzats.
Buscant un substitut
Els ajuntaments sense secretari han de cobrir aquesta funció, bé habilitant un professional capacitat o bé utilitzant els serveis d'una corporació supramunicipal o d'un poble veí. Si no és així, "es paralitza l'ajuntament", assegura Martínez, cosa "impensable, de la mateixa manera que ho és que no hi hagi alcalde". "Si no tens ningú, busques algú", afirma.
Martínez assenyala que aquesta situació de vacatio es dóna també perquè Catalunya, com el País Basc, té menys "tradició opositora" que altres comunitats i, si es convoquen i aproven, els que obtenen plaça es distribueixen per l'Estat segons la proximitat a l'origen. També afegeix que en el cas català per obtenir la plaça en propietat cal tenir el nivell C de català. Una de les solucions seria que la Generalitat recuperés la competència i es poguessin convocar les places vacants. "En sis o set anys podríem arribar a una ràtio raonable", afirma Martínez.
Malgrat tot, la Generalitat és conscient que hi ha alcaldes que prefereixen tenir un secretari o interventor provisional. "Treure un funcionari del seu lloc és molt complicat. Quan hi ha decisions polèmiques, si agafa la plaça, la possibilitat de prescindir-ne és molt difícil", afirma el subdirector. Per això creu que "hi ha alcaldes que pensen que és "millor que no vingui ningú" amb plaça definitiva.
En el cas de Girona, la Diputació també ajuda els municipis petits que tenen dificultats per cobrir el lloc. Mitjançant Xaloc, amb un equip de secretaris i interventors habilitats, presta assistència tècnica als ajuntaments petits que ho sol·liciten, que pot ser tant per fer una substitució temporal com per a moments puntuals.
El dèficit de secretaris municipals a Catalunya és de 285 places, a les quals se'n sumen 386 d'ocupades per substituts.
