Un fragment adaptat de Tot s´aprofita de Pere Calders ha estat el primer text amb què es van enfrontar els 6.835 alumnes gironins que ahir van començar les proves d´avaluació de quart curs d´ESO, 67.719 a tot Catalunya. L´examen que va donar el tret de sortida va ser el de Llengua catalana, seguit del de Llengua castellana, que va tenir com a principal protagonista un extracte de Nada, de Carmen Laforet.

Arran de la nova inclusió de la competència cientificotecnològica, per primera vegada els estudiants han de fer una tercera prova en un mateix dia. La de matemàtiques va completar la jornada d´ahir, amb problemes de qüestions de numeració i càlcul, de relacions i canvi, d´espai, d´estadística i atzar. L´objectiu és que l´alumnat pugui resoldre problemes similars als que es troba en la vida quotidiana.

L´altre exercici de comprensió lectora en català es va basar en un article de la revista Eureka, de Michele Catanzaro, en referència a un fragment del dramaturg nord-americà John Guare. D´altra banda, l´alumnat de 4t d´ESO va haver de respondre la pregunta «és possible fer amics sense fer servir les xarxes socials?» a l´apartat d´expressió escrita.

En Llengua castellana, el segon text va ser una entrevista de La Vanguardia a la directora de l´Institut de Comunicació entre Ximpanzés i Humans, Deborah Fouts. Seguint la mateixa línia, «la comunicació entre humans i animals» va ser la temàtica a desenvolupar en una redacció.

L´objectiu de la prova -que es ­realitza per cinquè any consecutiu- és mesurar el grau d´assoliment de les competències bàsiques al final de l´etapa obligatòria. En aquesta edició, s´han organitzat 60 comissions que duran a terme la gestió i la correcció. Un total de 2.458 professors tenen cura de la realització dels exàmens, dels quals 1.202 també faran de correctors.

Ahir, l´avaluació de les competències de quart d´ESO a les comarques de Girona es va desenvolupar sense cap incidència. El director territorial d´Ensenyament, Josep Polanco, va destacar la utilitat de la prova tant per al Departament com per als centres educatius, ja que aquests últims «hi tenen una finestra per poder reorientar la seva pràctica» i -va ­afegir- «se´n deriven moltes ­oportunitats de millora». Polanco va ­explicar que «a part de l´anàlisi individual de cada un dels alumnes, els centres poden tenir a la seva disposició un informe molt detallat per saber allà on els alumnes han tingut més dificultats a l´hora d´aprendre un tema concret».