El Consell Comarcal del Pla de l'Estany ha cedit un espai de la històrica Casa dels Enginyers de Martís, situada al municipi d'Esponellà, a l'Agrupació de Defensa Forestal de l'Estany (ADF) perquè l'utilitzi com a magatzem del seu material de treball. El conveni, que es prorrogarà anualment, obliga l'ADF de l'Estany a tenir cura de l'equipament i a fer-ne l'ús adequat per a les actuacions previstes en l'acord.

L'ADF de l'Estany és una organització que està integrada per propietaris forestals, voluntaris i ajuntaments de la comarca que té cura de la gestió del medi natural de l'entorn, afavorint la prevenció i la divulgació dels riscos que puguin amenaçar-lo; així com també participa de manera activa en les situacions d'emergència que es produeixin a la seva zona.

Un pantà que mai es va fer

La Casa dels Enginyers de Martís, segons un estudi que Miquel Rustullet va elaborar per a la revista El Pla de l'Estany, que edita el Consell, ha estat un referent per a molta gent de la comarca -tal com va remarcar l'ens. La Generalitat la va cedir al Consell Comarcal l'any 1996, després d'haver-se fet servir com a casa d'estiueig per a les famílies dels directius de la Confederació Hidrogràfica del Pirineu Oriental, durant les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat. L'edifici, però, havia de servir per acollir l'equip tècnic i directiu del frustrat pantà de Crespià.

El primer projecte el va redactat l'enginyer González Salas l'any 1932 i, després d'algunes reformes, els Serveis Hidrològics del Pirineu Oriental el van aprovar l'octubre de 1935. Tenia un pressupost de 129.213,25 pessetes, segons les dades recollides per Rustullet. Es tracta d'una construcció en forma de lletra «L», amb un cos central just en el vèrtex que serveix d'unió entre les dues ales. El complex acaba en una torre en forma octogonal on estava situat el dipòsit d'aigua.

La Guerra Civil va ajornar l'inici de les obres fins al setembre del 1942 i van durar fins al març del 1945. L'edifici no va ser utilitzat mai per a l'ús que estava previst, ja que el pantà no es va executar i, a banda de casa d'estiueig -el lloc està envoltat de natura i disposa de bones vistes sobre el riu Fluvià-, a principis dels anys 60 també va servir com a casa de l'equip directiu de les obres de l'embassament de Boadella.