Per als metges i experts en reproducció assistida espanyols, els bancs de semen en línia suspenen en diverses qüestions. A la falta de l'anonimat del donant, s'hi afegeix un altre aspecte que preocupa el col·lectiu: l'absència de control sobre el nombre d'embarassos que s'aconsegueixen amb esperma d'un mateix donant.

«La llei espanyola estableix un límit de sis, però a internet no sabem si fan un control, pot ser que se li enviï a 300 dones», indica el president de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), Agustín Ballesteros, que afegeix: «què passa si hi ha malformacions en el fetus? hi hauria d'haver un registre amb els embarassos que aconsegueix cada donant».

Des de la Societat Espanyola de Fertilitat, que juntament amb altres organitzacions científiques han enviat un document al Ministeri de Sanitat en què s'alerta de les pràctiques d'aquestes empreses en línia, asseguren que no tenen cap problema «que aquestes empreses treballin a Espanya», però això sí, ajustant-se a la legislació espanyola, cosa que impedeix, entre altres coses, que l'esperma es distribueixi directament al domicili de la receptora.

«El raonable és que on enviïn el semen compleixin amb la legislació d'aquest lloc», assenyala Ballesteros, que té clar que a Espanya no cal adquirir esperma en altres països. «Tenim bancs de semen suficients, no es necessita importar», reconeix.

A més, aquest especialista recorda que abans d'un embaràs, una dona ha de tenir un control mèdic. «La gent moltes vegades no és conscient del risc, però hi ha determinades malalties o tractaments que fan que estigui contraindicada la gestació», assenyala Ballesteros, qui anima als que vulguin ser mares a anar a clíniques especialitzades.

«Són més segures i hi ha un major control. A més, adquirir el semen per internet no suposa un gran estalvi», assenyala aquest doctor, que reconeix estar preocupat per la «plena impunitat» amb la qual a internet es pot comprar «de tot: pastilles, armes, etcètera...».