Amb la mort del Dr. Peio Pascual ens deixa un dels llagosterencs més importants del segle XX. Va néixer el 1929, un any destacable per al Casino, del que en seria president del 1974 al 1982 i del 1987 al 1997.
Els que hem tingut la sort de conèixer-lo podem parlar d'una personalitat exuberant.
Era un metge entregat als seus pacients, als que invariablement visitava allà on fossin ingressats, disposat a atendre tothom a tota hora del dia i de la nit, infatigable i interessant conversador. La visita del Dr. Pascual sovint esdevenia més que la visita d'un bon metge.
Home social, culte, inquiet, sempre amical i actiu, no perdia oportunitat per actuar a favor del Casino, de la promoció de l'esport local o qualsevol esdeveniment cultural.
Poeta i molt més que pintor aficionat, la seva pintura i ceràmica reflecteixen l'ànim d'una personalitat intensa, imaginativa i expressiva. Molt bon amic dels amics i sempre disposat al servei als altres.
Com a president del Casino Llagosterenc, va asumir per primer cop la presidència de l'entitat als anys de la transició, en una època gens fàcil. Amb ell, l'entitat recuperà el seu nom original de Casino Llagosterenc en lloc de l'imposat pel franquisme i obrí l'entitat als nous temps, la dona pogué ser per primer cop sòcia del Casino, es va recuperar el carnestoltes i, en general, va empendre una activitat notable d'impuls, modernització i reforma i també de continuïtat contribuint de forma molt destacable a ajudar l'entitat a ser el que és ara i a arribar al 160è aniversari d'enguany.
Amb Pompeio Pascual, en Peio, ens ha deixat un gran metge, una gran persona, amic i gran president del Casino Llagosterenc. Descansi en pau.
