L'absolució de l'expresident de Creu Roja a Banyoles per part de l'Audiència de Girona dels delictes d'abusos i prostitució de menors, pels quals un altre jutjat l'havia condemnat a 12 anys de presó, ha costat de pair a la defensa dels joves denunciants i als treballadors socials. Gairebé dos mesos després de la sentència, ahir van comparèixer públicament per defensar la valentia dels educadors que van denunciar els fets i la credibilitat dels nois, per mantenir les acusacions, assenyalar les administracions i entitats implicades i celebrar haver assegut Joaquim Homs a la banqueta dels acusats.

L'advocat dels nois, Benet Salellas, va qualificar la sentència absolutòria de «manifestament injusta» i va assegurar que «no desmunta els arguments» de la resolució del Jutjat Penal que va condemnar Homs, ni de la fiscalia ni del jutjat d'instrucció; com tampoc «no diu que els joves estiguin mentint». «Set nois no es posen d'acord en relatar abusos als Mossos perquè sí», va remarcar Salellas, que també va lamentar que no hi hagi cap possibilitat de recórrer el dictamen de l'Audiència.

Malgrat el desencís i la frustració expressades tant per l'advocat com per l'Assemblea de treballadores i treballadors d'acció social (Assacs), ambdós es van mantenir ferms en les seves postures. Aquest últim col·lectiu va considerar que l'absolució «només es pot llegir en termes de classisme i racisme», preguntant-se quina hauria estat la decisió de l'Audiència si els denunciants haguessin estat «banyolins de tota la vida i amb bona posició social». Assacs va remarcar que «diverses institucions del sistema judicial i també els Mossos d'Esquadra veien Homs culpable o amb clars indicis de culpabilitat» i va criticar el paper de l'alcalde de Banyoles, el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, de CiU i de Creu Roja.

«Bomba atòmica»

Enmig de tot això, el portaveu d'Assacs, Marc Badia, va assenyalar «una notícia positiva»: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat nul l'acomiadament d'una de les cinc educadores socials que van denunciar els fets, l'extreballadora del centre socioeducatiu El boli blau, Sílvia Simoes. La sentència diu que el Consell del Pla de l'Estany l'ha de readmetre, però les dues parts han acordat una indemnització perquè la plaça oferta no era a El boli blau. Menys un dels educadors -amb contracte de la Generalitat-, cap manté el seu lloc de feina als Serveis socials comarcals. Per a Salellas, el cas «ha estat una mena de bomba atòmica per als professionals». L'advocat va explicar que, quan es va iniciar el cas, «érem conscients que la correlació de forces era descaradament desigual, ens enfrontàvem a un monstre molt gran». Va reconèixer que «no crèiem que aconseguiríem seure Homs a un judici» i va opinar que «la societat és prou madura per valorar» els testimonis i les proves aportades al judici.

«Us vam dir que passaria això»

D'altra banda, Benet Salellas va incidir en el fet que «en el tema dels abusos sempre es constata una situació de desigualtat» i va explicar que «per a nosaltres aquesta és una primera passa en la construcció d'un nou paradigma, perquè es doni força a la paraula de les víctimes». En ser preguntat per la reacció dels joves que representava, l'advocat va transmetre les seves paraules: «Ja us vam dir que passaria això», cosa que van rebre com «una doble gerra d'aigua freda, perquè posa en dubte si val la pena denunciar». «La pitjor manera de lluitar contra els abusos és la impunitat», va concloure Benet Salellas.