Què ha significat Muriel Casals, per a Òmnium i, sobretot, per al país?

Una dona lliure que estimava molt i per això era molt estimada. La Muriel no era de ningú en particular, era una mica de tothom. La seva intensa vida explica per què l'enyorem arreu del país, des d'àmbits i ideologies diverses. Va ser un exemple de generositat, discreció, honradesa o felicitat, sense renunciar a la fermesa, la valentia o la franquesa. Sabia escoltar i generar consens, trobar el moment oportú per prendre la decisió. A Òmnium serem incansablement fidels al seu somni, treballarem pel seu anhel d'un país millor, més just i culte. Amb el seu llegat ben present, persistirem com mai per assolir la República catalana per la qual tant va lluitar.

Quan va deixar de ser Òmnium una entitat només cultural?

No podem dir que Òmnium va deixar de ser cultural, perquè de fet mai no ha sigut només cultural. Es va crear fa 54 anys amb vocació de servei al país, de cohesió social i també d'educació.

Estarà amb mi que els darrers anys s'ha tornat més política.

Tot és cultura i tot és política. El que és cert, i no ens n'amaguem, és que hi va haver un punt d'inflexió l'any 2012, quan en la declaració de Santa Coloma de Gramenet vam decidir que també formàvem part del procés d'emancipació nacional i posàvem els actius de l'associació al servei d'aquest procés. I ho fem perquè entenem que amb la independència és com millor servim els nostres eixos fundacionals.

Han deixat de ser transversals, potser hi ha socis d'Òmnium que no són independentistes.

I aquesta gent encara hi és. Òmnium Cultural té uns 55.000 socis, i és cert que la majoria són independentistes, perquè aquesta és la realitat del catalanisme. Ho és avui i no ho era fa vint anys. Però també tenim gent no necessàriament independentista. Hi ha gent que ens valora per moltes altres actuacions que fem. Tenim de tot, i benvinguts són.

No és un pèl agosarat dir que a Catalunya hi ha una majoria independentista, quan JxS i la CUP no van arribar al 48% dels vots en les eleccions?

El que és independentista ara com ara és la majoria del catalanisme, social i cultural. Un cos d'homes i dones que tenen clar que Catalunya és una societat interclassista i plural.

I del només 48%, què me'n diu?

Nosaltres diem que avui, a Catalunya, l'opció majoritària és la independència. Però també entenem que hi ha camp per córrer, perquè hi ha bona part dels electors que no estan dins d'aquest 48%, que han dit molt clarament "no ens poseu amb el No". Independentment dels percentatges, el que volem és ser més. Part de l'èxit del procés d'emancipació nacional és que surt des de la base i que tenim vocació de ser majoria. Si no som majoria, el procés és dèbil. Volem majoria, i folgada.

Esperava millors resultats que aquell 48%?

Per a nosaltres eren unes eleccions plebiscitàries, i el que crec quer va sorprendre tothom i en positiu va ser l'alta participació, que ens ha d'enorgullir com a poble. Que amb una participació del 70% l'independentisme estricte assolís el 48% dels vots i que els sobiranistes de CSQEP n'obtinguessin el 10%, és per sentir-se satisfets. I més tenint en compte les distorsions i amenaces del discurs de la por que hi va haver. Són els resultats d'una societat madura que veu en la independència l'instrument útil perquè tots els ciutadans visquin millor.

Veu clara l'aliança de JxS i la CUP?

És el que demanàvem després del 27S, unitat d'acció i un govern fort.

És fort aquest govern?

És plural, és com ha de ser. Ara estem creant les estructures d'estat per arribar a la independència. És fort en tant que hi ha un objectiu comú: sortir de la crisi econòmica en la qual ens trobem mitjançant la creació d'estructures d'estat i un procés constituent. Aquests grans eixos generen consens.

Una de les darreres decisions és que potser tirarà endavant Barcelona World. Aquest és el model de país que defensa Òmnium?

L'important és que entre tots decidim quin model de país volem. Hi ha d'haver el debat sobre el model turístic, el model de territori, el model de democràcia... El problema que avui tenim com a país, més enllà del Barcelona World, és que no podem decidir quines inversions fem a Catalunya perquè encara estem patint un dèficit fiscal, no podem decidir sobre els nostres recursos. Més enllà de Barcelona World, ho volem decidir tots els catalans i les catalanes.

Veu possible la independència sense un acord amb Espanya?

Nosaltres mai abraçaríem cap opció violenta, o sigui que tinc clar que tot el desenllaç acabarà passant per una negociació. Ningú no sap del cert si seran 18 mesos, 16 o 25, però tot passarà per una negociació.

Allò dels 18 mesos ho descarta, era una forma de parlar?

Ens preocupa poc quants mesos siguin. Venim de tan lluny que no ens vindrà d'aquí.

Deixant la política catalana: he llegit que Òmnium va rebre subvencions dels Sumarroca, implicats en el cas del 3%.

Els nostres comptes estan auditats. El nostre pressupost es finança en un 95% per les quotes dels socis. És cert que els anys 2007, 2008 i 2009 hi va haver un munt de gent que a manera de patrocini -i també llegats o herències- féu aportacions a Òmnium. Però són del tot legals i transparents, estan auditades. Són aportacions de gent que veuen Òmnium com un instrument útil, no podem anar preguntant a la gent si està al corrent de pagament dels seus impostos. Potser el que molesta no és el sistema de finançament d'Òmnium, potser el que molesta és Òmnium.

Ja, però hi havia també donacions de constructors, que després eren agraciats amb concessions per part del govern de CiU.

Tenim socis de tots els estrats socials, també hi deuen haver alguns constructors. Però precisament quan es van fer aquestes aportacions que diu, Òmnium estava liderat per Jordi Porta, molt poc sospitós de tenir relacions amb sectors empresarials o de negocis.

Si una entitat rep subvencions d'un govern, difícilment criticarà mai aquest govern, no?

Fa quatre anys vam decidir retornar el programa que teníem acordat amb la Generalitat, vam decidir que no volíem rebre més subvencions públiques.

I abans?

Teníem convenis plurianuals, com la majoria d'entitats del país. Per això una de les obsessions del mandat de la Muriel Casals va ser que si Òmnium volia ser un actor de la independència, el primer era la independència econòmica. Potser encara tenim convenis amb algun ajuntament, però el diner públic deu suposar un 5% del nostre finançament total, gairebé irrisori.

Continua amenaçada la cultura catalana?

La llengua i cultura catalanes es veuen constantment atacades per un estat impropi que no reconeix aquesta riquesa com un bé col·lectiu sinó com una amenaça. Quan un estat tan poderós com l'espanyol legisla contra la llengua i cultura catalanes, hi ha una amenaça. Llei del cinema, de l'etiquetatge, del català a l'escola... la llengua està contínuament amenaçada, i per contra no rep la promoció que tots els estats fan de les seves llengües pròpies.