El Patronat de Turisme Girona-Costa Brava situa Espanya -l’Estat espanyol, per usar la seva mateixa terminologia- en una simbòlica tercera divisió dels mercats turístics a l’hora d’abocar-hi esforços de promoció i màrqueting. Segons el Pla d’Accions 2016 presentat fa uns dies, Espanya es troba enquadrat amb països com Irlanda, Àustria i els de l’est d’Europa. L’excepció són dues comunitats autònomes com Madrid i el País Basc, així com la resta de demarcacions catalanes que, a efectes promocionals, es troben en la segona divisió.

El programa de màrqueting i promoció del Patronat per aquest any defineix l’àmbit d’actuació, no només pel que fa als mercats on es dirigeix, sinó també pel que respecta als diferents productes i segments de demanda. Per aquest motiu divideix els mercats en tres grups, segons la seva rellevància en la destinació Girona-Costa Brava.

Els primers, el que seria una primera divisió de mercats turístics, els anomena «Mercats estrella», que -en paraules del Patronat- «esdevenen essencials en les tasques d’accions promocionals». A més a més, aquests «centraran els esforços més grans per la seva rellevància estratègica» per a la destinació gironina. Únicament tres països pertanyen a aquest grup: França, Regne Unit i Alemanya.

Ve tot seguit el grup dels anomenats «Mercats prioritaris», que són els que «ofereixen també oportunitats de negoci». Entre aquests es troben Madrid i el País Basc, a més de la mateixa Catalunya. També hi ha els Països Nòrdics, els Estats Units, Països Baixos, Itàlia i Israel.

La tercera divisió és anomenada «Mercats valuosos» i es limita a dir-ne que «pel seu potencial mereixen atenció per aprofitar les oportunitats d’actuació». És en aquest grup on hi ha la «Resta de l’Estat espanyol», Països de l’est, Àustria, Suïssa, Irlanda i la Xina.

Naturalment, hi ha encara un quart grup de països, que són els que no estan inclosos en cap de les tres categories esmentades -ni en cap altra, perquè no n’hi ha més-, als que en principi no es dediquen esforços de promoció. I recalquem «en principi», ja que les situacions són volàtils i canviants.

2016, any d’efemèrides

El Pla d’accions detalla després de quina forma -fires, trobades, etc.- es duran a terme les accions de promoció, i com se segmentaran per productes: natura, esport, gastronomia, cultura, senderisme, etc.

Crida l’atenció, això sí, que s’han preparat tot un seguit de celebracions aprofitant que aquests anys es commemora l’aniversari rodó d’un gegantí nombre d’institucions o esdeveniments.

Així, el mateix Patronat celebra el 2016 els quaranta anys de la seva fundació. Una fundació que, en les seves pròpies paraules, va ser «fruit de la voluntat d’un grup important d’empresaris turístics i de la mateixa Diputació, i davant la necessitat de promocionar conjuntament l’oferta turística de la nostra destinació, ja l’any 1976».

Però aquesta serà només una de les moltes celebracions de caràcter turístic que es viuran aquest 2016. Per exemple, l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona compleix cinquanta anys. Mig segle celebrarà també la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell.

També es compliran cinquanta anys des que es va començar a practicar el golf a les comarques de Girona, un esport que avui s’ha convertit en un dels principals pols d’atracció de tota la demarcació. Va ser el 1966 quan va entrar en funcionament el Golf Platja de Pals, el primer que es va construir a les comarques de Girona.

Així mateix, celebra trenta anys d’existència el Celler de Can Roca, no cal dir que una de les principals atraccions internacionals de la destinació. Trenta en compleix també el Festival Internacional de Música de Peralada; vint-i-cinc, el festival Temporada Alta; i vint, els Marrecs de Salt.

Tot l’anterior serà aprofitat per fer promoció, però especialment el golf i la gastronomia. Per això el Patronat ha decidit anomenar el 2016 «Any de l’enogastronomia i el golf».