Les comarques de Girona són el lloc de tot Catalunya on les persones immigrades que atén Creu Roja pateixen la major precarietat laboral. També és on la pobresa d'aquest col·lectiu és més crònica, on obté menys ingressos i rep menys prestacions econòmiques de l'administració.

L'entitat humanitària ha denunciat aquesta situació en la presentació del seu novè observatori anual, que per primera vegada s'ha centrat de forma monogràfica en les persones immigrades en situació vulnerable. Entre les conclusions més significatives hi ha que més de la meitat (el 54,5%) de la població estrangera atesa per la Creu Roja a Girona està a l'atur, el 70% té uns ingressos provinents de la feina inferiors als 600 euros mensuals i un 21,5% no disposa de cap ingrés (gairebé 4 punts per sobre de la mitjana catalana). Un altre indicador de la precarietat és que la meitat dels que treballen ho fan sense contracte: el 30,0% dels gironins immigrants que ha consultat Creu Roja tenen feina, però un 14,7% treballa sense cap contracte. A tot això s'hi afegeix que 7 de cada 10 persones afirmen que la seva situació laboral ha empitjorat en els últims cinc anys.

L'alimentació és un factor il·lustratiu de les mancances d'aquestes llars. A Girona, un 56,5% depèn de les ajudes o les donacions per poder-se alimentar. Aquest índex també supera la mitjana catalana, que és del 51,5%. Pel que fa a la freqüència dels àpats, un 12,6% en fa només un (el 2,6%) o dos (el 10%). Creu Roja també ha constatat que el 28,3% de famílies amb fills en edat escolar no poden pagar el menjador i el 67,4% té problemes per garantir una alimentació adequada als seus fills quan l'escola tanca per vacances. Un 16,3% rep l'ajuda d'entitats socials per poder cobrir el menjar durant aquests períodes.

Aquestes dades provenen d'enquestes telefòniques a 191 usuaris del programa de Lluita contra la pobresa de la Creu Roja, que 899 persones han respost al conjunt de Catalunya. El perfil majoritari del consultats són dones (el 63%), tenen una edat mitjana de 39 anys i la meitat formen part de famílies de tres membres. Pel que fa a la procedència, el 51,3% dels usuaris del programa a Girona són del Magreb.

La responsable de l'Observatori de Creu Roja a Catalunya, Pilar Millan, va remarcar la voluntat de «desmuntar tòpics i falsos rumors», com ara que la població immigrada rep més prestacions que l'autòctona. Ella mateixa va informar que la crisi econòmica ha equilibrat al 50% el nombre d'usuaris autòctons i d'origen estranger del seu programa de Lluita contra la pobresa.

Per la seva banda, la responsable d'Immigració i Refugiats a la Creu Roja gironina, Anna Serra, va apel·lar a la sensibilització de la societat en general i de les administracions. «La gent s'ha mobilitzat pels refugiats, però jo no recordo haver vist gaires mobilitzacions pels altres immigrants», va lamentar. L'estudi presentat a Girona no inclou el col·lectiu de refugiats, amb els quals Creu Roja també hi treballa.