Més d'un centenar de persones, entre representants i membres de 45 entitats ecologistes i socials d'arreu de Catalunya, es van reunir ahir a Girona. Van concretar una aliança d'organitzacions, institucions i moviments per la justícia ambiental i social en defensa del medi ambient. La voluntat és que l'aliança sigui un instrument per treballar de forma coordinada en contra dels tractats transatlàntics, en defensa de la producció local i perquè la gestió de l'aigua sigui pública. Les associacions es van emplaçar a trobar-se de nou a principis d'estiu.
Entre les entitats i associacions presents hi havia la Plataforma en defensa de l'Ebre, Pacma, Depana, Aigua és Vida o la Xarxa de Custòdia del Territori.
Primer, al matí, van fer una assemblea, a la Biblioteca Carles Rahola. L'intercanvi d'opinions va servir per enfortir les relacions. L'objectiu de la unió és aconseguir un canvi real en les polítiques de medi ambient de la Generalitat, de l'Estat i també de les administracions locals
A la Biblioteca, van debatre els reptes socio-ambientals. Van tractar el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la pobresa energètica derivada de la crisi.
Van plantejar la necessitat de prendre la crisi ambiental com un aspecte estructural de present i de futur. Una reivindicació -segons ells- imprescindible en la construcció d'un nou país des del moviment independentista. Van argumentar que en el nou país no hi haurà benestar social sense benestar ambiental. Van considerar que, si bé les administracions locals tenen plans enfocats a l'economia energètica i a favor de les energies sostenibles, l'Estat encara manté vigent el decret del 9 d'octubre del 2015 que regula la producció d'electricitat per a autoconsum. El van considerar com un gran llast per al desenvolupament de les energies renovables
Pel que fa a l'aigua, van tractar l'eliminació de preses i restauració de rius com un benefici. Pel que fa al riu Ebre, la Plataforma en defensa de l'Ebre va denunciar les conseqüències que nous transvasaments suposarien per al parc natural del delta de l'Ebre.
Al vespre, van fer una acció reivindicativa destinada a denunciar la mala gestió privada de l'aigua a Girona. Amb el lema "L'aigua és un dret i no una mercaderia" es van plantar davant la porta de la seu d'Aigües de Girona, Salt i Sarrià, al carrer Ciutadans. Van estendre una pancarta per reclamar la remunicipalització de la gestió de l'aigua. Van cridar a favor de la gestió publica del servei d'aigües. Un vehicle dels Mossos d'Esquadra va passar per davant de la manifestació per tal de controlar-la.
La societat d'economia mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, S.A. gestiona el servei d'abastament d'aigua potable dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter des de 1993 i el servei municipal de sanejament de la ciutat de Girona, des de 1997. Tot i que Aigües Girona (AGISSA) té aprovada la concessió fins al 2020. Els grups d'Esquerres a l'oposició de l'Ajuntament de Girona (ERC i la CUP) tenen el compromís d'aconseguir tornar el servei de l'aigua a la gestió municipal durant l'actual mandat.
Servei més eficient
La idea és que la gestió pública de l'aigua ha de servir per crear un servei més eficient i que el preu del consum es mantingui o es redueixi. Mentre no aconsegueixin el propòsit de municipalitzar l'aigua reclamaran transparència, participació i rendiment de comptes en la gestió del servei d'aigua. La gestió pública de l'aigua és una reclamació dels grups ecologistes a les localitats grans i mitjanes.
