Holandès d'origen, Marcel Swart va aterrar a la UdG l'any 2006. Va obtenir el seu doctorat (PhD) a la Universitat de Groningen pel seu treball sobre proteïnes de coure. Des de llavors, ha anat acumulant una llarguíssima trajectòria com a investigador, forjada sobretot a Girona.

Què suposa per a vostè el reconeixement de la «Royal Society of Chemistry»?

Doncs per un costat està bé per millorar el currículum. Però també per donar visibilitat a la nostra feina, i això pot ser útil a l'hora de demanar ajuts a la Unió Europea, per exemple. El reconeixement és una manera de dir-nos que ho estem fent bé.

El guardó és individual però suposo que repercutirà a la UdG.

Sí. Els articles també són meus, però els estudiants, els postdoctorats i els altres investigadors han contribuït molt. És un premi evidentment molt profitós per a mi, però del qual també es beneficiarà la UdG. Tots hi guanyem.

Quin és el principal camp de recerca de l'institut que dirigeix?

L'Institut és referent en catàlisi, el procés pel qual s'incrementa la velocitat d'una reacció química. En aquest sentit, estudiem els processos que fan possible la major part de reaccions químiques. Part de la funció de la química teòrica i computacional és explicar el perquè de molts d'aquests processos, com per exemple per què ens agrada la xocolata i no una substància amargant.

En quins projectes està treballant actualment?

A l'Institut treballem en molts projectes. Per exemple, d'aquí a tres setmanes organitzem el Girona Seminar, un congrés sobre Catàlisi Predictiva que es farà a La Mercè del 17 al 20 d'abril.