Dietari

Des de fa temps part del decorat dels carrers de les ciutats els creen aquells a qui s'anomena inversors (eufemisme d'especuladors). Fa uns anys els carrers es van omplir d'acadèmies de formació i posteriorment de franquícies d'acadèmies d'anglès. Més tard de luxoses botigues de cigarretes de vapor i, ara, de clíniques dentals. Per la seva dimensió, Girona és una ciutat ideal per observar aquests canvis de paisatge urbà.

Tots o bona part d'aquests negocis, que apareixen de cop de forma vírica i massiva, tenen un denominador comú: al darrere hi ha algú que busca fer diner molt ràpid i molts cops a base d'enredar l'usuari fent pagar el que sigui per avançat. La majoria de casos també tenen en comú finals traumàtics amb treballadors al carrer i centenars de clients estafats.

Diumenge. Joc del ridícul

Ja n'hi ha prou de tanta ximpleria. Com és possible que la política i alguns paladins de la comunicació continuïn insistint de forma esgotadora amb els beneficis i la pirotècnia del rodatge d'aquesta sèrie televisiva? A hores d'ara tothom coneix els incomptables beneficis propagandístics que diuen que donarà a Girona el rodatge d'aquesta sèrie sobre psicòpates i sociòpates medievals, però, si us plau, prou!

Entre l'autocomplaença i el ridícul hi ha una línia molt tènue que Girona ja ha sobrepassat convertint la tabarra aquesta en una festa del provincianisme.

Dilluns. El risc de desobeir

Em pregunto fins on pot arribar la desobediència a l'autoritat judicial vigent? Molts consistoris i alcaldes estan judicialitzats pel seu suport a la desconnexió catalana o per les estelades. Tard o d'hora això es convertirà en sentències individuals en ferm que la policia haurà de fer complir. Encara no he trobat ningú que expliqui quina serà aleshores la reacció per protegir tots aquells a qui s'ha convidat a desobeir. Mala peça al teler si la desobediència no és col·lectiva.

Dimarts. Salvem "ses" arbres

Mig centenar de veïns s'han abraçat als arbres de l'avinguda Caritat Serinyana de Cadaqués per evitar que l'alcalde els convertís en una foguera per Sant Joan. Diu que els vol tallar perquè estan malalts i que l'Ajuntament no se'n vol fer responsable si causen algun accident.

He fet un esforç de memòria de 25 anys dedicat al periodisme i no recordo cap plataner homicida. Ni tan sols els ancians de la Devesa de Girona, probablement els més malalts i reumàtics d'aquest hemisferi. L'alcalde, Josep Lloret, s'hauria d'empescar una altra excusa abans de desenfundar la destral.

Dimecres. Fira antiquada

Diu la nova directora de Fira de Girona que ha quedat antiquada i que cal reconvertir-la. Reclama més inversió per modernitzar l'espai per fer-lo més atractiu. Té raó Coralí Cunyat. La Fira de Girona és, tal i com està, un espai rònec i estantís que no aporta massa a la ciutat.

Té raó però ja ho podia haver vist i canviat quan era regidora. A més a més ho diu 15 anys després que ho advertís per activa i per passiva Xavier Ollé, un antic director de la institució.

Dijous. Sofregit d'independència

Camil Ros és el nou secretari general de la UGT a Catalunya. Aquest sindicalista de Vallromanes, quan va arribar a Girona com a nou secretari general, es va trobar amb un sindicat desinflat i gens influent. Tot el protagonisme el tenia des de feia anys la CCOO que Jordi Presas havia col·locat molt amunt. Ros, amb la seves innates habilitats comunicatives, capacitat negociadora i un bon ull privilegiat per seleccionar croades rendibles, no va trigar ni tres anys a situar la UGT com el sindicat més visible de la regió.

Durant aquests últims anys, com a secretari d'acció sindical a Catalunya, ha vist evaporar-se, sense fer cap esforç, tots els aspirants a succeir Pepe Álvarez com a líder del sindicat. I ho ha fet partint d'un clar desavantatge dins d'un sindicat com és la UGT perquè Ros havia estat el líder de les joventuts d'ERC quan el partit va situar l'independentisme com a principal projecte polític.

Ara des de la UGT adverteix a Puigdemont i Junqueras que la independència d'un país s'ha de fer com el sofregit de l'arròs caldós, que triga hores i hores "perquè tot cohesioni". Diferent d'aquells que volen fer un caldós amb 18 minuts perquè llavors el resultat és un arròs bullit.

Divendres. Unió ha mort

Xavier Dilmé ha estat reelegit president d'Unió a les comarques de Girona. Unió és aquell partit que va compartir el poder absolut amb Convergència durant més de 20 anys, i que, ara, amb prou feina té una seixantena de regidors i 10 alcaldes, que de fet manté per haver-se presentat junts, com una paparra, amb Convergència a les anteriors municipals de maig.

Unió és un partit a qui estan injectant morfina de forma innecessària perquè tothom sap que està mort. Tothom menys Dilmé i els que l'acompanyen. Fins i tot, o sobretot ell, ho sap Duran Lleida, qui els va conduir al suïcidi col·lectiu. Per això va abandonar amb la valentia del capità del Costa Concordia. Quan hi hagi unes noves eleccions, Unió li costi tenir un regidor i seria tot un miracle que tingués un alcalde.