Qui menteix aquí? O els 11 comensals que van veure el que van veure però diuen que no van veure res o l´exassesora d´Unió, Minerva Amador, que va denunciar haver patit abusos sexuals per part de l´expresident de la Diputació i exalcalde de Salt, Jaume Torramadé (Unió), durant el sopar d´inici de campanya del 8 de novembre de 2012 perquè una de dos: o van passar o s´ho va inventar. Algú ha mentit en el judici que va arrencar ahir i la magistrada del Jutjat Penal número 5 de Girona, Pilar Abella, ha de decidir qui o quins, i només li queda ecoltar avui la declaració de l´acusat, que serà l´últim a testificar perquè així ho va demanar l´advocat defensor, Manel Mir.
El que va passar ahir a la sala de vistes era de guió previsible, a excepció de l´actitud del cap de protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant, que va ser un vers lliure que fins i tot va obligar a suspendre momentàniament el judici -vegin crònica-.
L´exassessora va ratificar el que ha relatat des del primer moment. Que durant el sopar, Torramadé li va tocar els genitals i el pit en presència de tots els comensals mentre li deia que havia de començar a pensar a configurar les llistes per a les eleccions i li assegurava que «pots ser el que vulguis al poble, princesa».
Va haver-hi un altre acostament posterior a la plaça Albareda del qual va aconseguir desembarassar-se amb l´ajuda del regidor saltenc Robert Fàbregas, encara que això és quelcom que ell desmenteix.
A partir d´aquí, segons va seguir declarant, tot es va anar torçant cada vegada més perquè ella dubtava de formular una denúncia contra «el meu cap, president de la Diputació i alcalde del meu poble» per por. L´únic que sabia era que «no volia tornar a treballar» per Unió i així ho va comunicar al seu company de feina, també càrrec de confiança d´Unió en aquell moment, Fidel Rincón, amb qui va mantenir dues reunions en les quals també va estar present el cap de protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant.
En la primera de les trobades Amargant li va dir que «el senyor Torramadé volia disculpar-se» i que ara ell faria d´interlocutor, encara que Rincón va negar «tenir constància que el senyor Torramadé digués al senyor Amargant "vés i parla per mí"». En la segona reunió, celebrada al Club de Tir de Girona, «volien compensar-me d´alguna manera» per perdre la feina i «Amargant m´ofereix un treball a la Generalitat» i un altre «al meu marit», després que aquest quantifiqués en 50.000 euros els diners que hauria de percebre Amador per deixar Unió.
Els testimonis
La persona que millor podia corroborar la versió de l´exassessora, el regidor Robert Fàbregas, no tan sols la va desmentir per complet en assegurar que no va veure res sinó que va assegurar que era Amador qui es va acostar a Torramadé. L´únic coincident amb la declaració d´ella és que la va portar a Salt però ni tan sols la conversa del cotxe és complementa perquè el regidor diu que no van parlar dels abusos del sopar sinó de l´immediat desnonament de l´exassessora i de la seva preocupació de salut.
La resta de comensals (Xavier Soy, Josep Valentí, Anna Fusté, Rosa Pòrtulas, Estefania Carabellido, Albert Casellas, Marcos Martínez i Anna Coll) va alinear-se amb Fàbregas per dir que no van veure res i que ja van signar un manifest de suport a Torramadé «perquè sortien moltes mentides a la premsa i, nosaltres que hi érem, volíem dir el que havia passat realment». Pòrtulas, Carabellido i Martínez van assegurar que si haguessin vist tocaments haurien intervingut.
Només l´actual alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va coincidir amb Torramadé a la plaça, va explicar com aquest «em va posar la mà a la cintura, em vaig sentir incòmoda i em vaig apartar» afegint que probablement ni se´n va adonar perquè estava «més eufòric» de l´habitual.
