Es declara provat que no va passar res. Només que un «eufòric» Jaume Torramadé (Unió), encara president de la Diputació de Girona i alcalde de Salt la nit del 8 de novembre de 2012, intentava convèncer la militant, assessora i presidenta de la secció local del partit a Salt, Minerva Amador, que havia d'«exercir un paper més rellevant» en la confecció de les llistes electorals per als comicis municipals. Els contactes físics durant el sopar al restaurant El Teatret de Girona es van limitar a tocar-li la mà, l'espatlla, el genoll o el braç quan li emfatitzava la necessitat d'implicar-se més. Res que es pogués interpretar com un abús sexual, per això la jutgessa Pilar Abella, que va veure el cas al Jutjat Penal número 5 de Girona, ha dictat la lliure absolució del polític.
Ni la declaració de l'exassessora, ni l'article escrit pel cap de protocol de la Diputació de Girona explicant els suposats abusos, ni una gravació fragmentada on es negociava un pacte de silenci de 50.000 euros, com tampoc els informes medico-forenses, han pogut acreditar que els abusos s'haguessin produït. El fet que no hi ha ni un sol testimoni que estigués present en el sopar al restaurant que hagués vist els tocaments i les «diferències substancials» entre les diverses testificals d'Amador, més que no es pugui descartar un «mòbil de ressentiment» en l'actuació d'aquesta, han facilitat l'absolució.
En la sentència, la jutgessa posa en dubte l'actuació de l'exassessora perquè «existeix una seqüència objectiva dels fets» que permet inferir la possibilitat que hagués denunciat Torramadé per ressentiment, ja que ho va fer després que ell l'hagués denunciada per extorsió. Ell mateix ho va explicar durant el judici, en assegurar que li va demanar 50.000 euros «a canvi del seu silenci» respecte als abusos.
A criteri de la jutgessa, la lògica també ensorra el relat de l'exassessora perquè si es té en compte que va assegurar que Torramadé li va tocar els pits en dues ocasions mentre estaven asseguts a la taula davant onze comensals, ningú va veure res tot «i l'escassa distància». A tot això s'hi suma el fet que Amador va trucar a l'Oficina d'Atenció a la Víctima del Delicte de Girona una setmana després del sopar i no va presentar-se a la cita que li havien concertat l'endemà. Sí que va anar-hi un mes després, però només «per sol·licitar un certificat amb relació a la demanda que va realitzar». Aleshores l'expresident ja l'havia denunciat per extorsió.
Problemes econòmics
La delicada situació econòmica de l'exassessora i el seu marit tampoc ha pogut ser passada per alt a l'hora de valorar tota les proves i dictar la resolució. La documentació aportada no dóna marge a la interpretació: la manca de liquiditat va obligar l'exassessora a pactar amb el banc una dació en pagament de la seva vivenda per saldar el deute.
La fiscalia demanava per a l'expresident de la Diputació una pena de 3.600 euros de multa i 1.000 d'indemnització per danys morals. L'acusació particular -Joaquim Bech de Careda- elevava la petició a dos anys de presó i 20.000 euros d'indemnització. La defensa -Manel Mir- sempre va sostenir la innocència del polític. L'.exassessora recorrerà la sentència a l'Audiència Provincial de Girona.
