La nova presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona s'ha proposat potenciar una visió més global del professional, no només centrada en l'oficina de farmàcia. Amb experiència en l'assistència sanitària, el món acadèmic i també en la política, Rosa Núria Aleixandre insisteix en la necessitat d'implicar el farmacèutic en la promoció de la salut i d'estrènyer llaços amb la farmàcia hospitalària i la investigació.

Què l'ha animat a presentar-se a la presidència del Col·legi de Farmacèutics?

Què, no, qui. L'anterior presidenta va fer la primera proposta a alguns membres de la junta i després més companys em van animar a presentar-me. El perquè és perquè la junta que es queda és continuista, perquè l'anterior feia molt bona feina, i a més hi hem incorporat algunes persones molt interessants que donaran força a la visió que tinc del Col·legi.

Quina és aquesta visió?

Més global, el farmacèutic és molt més que l'oficina de farmàcia, i amb això no li trec gens de valor. L'oficina de farmàcia és una part, però també hi ha una part d'assistència. Jo he vist la farmàcia des de l'assistència primària, he estat en dos ambulatoris; a un hospital, el Trueta, d'on he dirigit el laboratori; i també tinc l'experiència de casa, perquè el meu marit és farmacèutic i la meva jove i el meu fill també. També tinc la visió de la recerca, gràcies a això he tingut contacte amb la indústria farmacèutica i, per tant, conec bé l'empresa i evidentment el món acadèmic.

La seva experiència política pot ser un valor afegit?

Sí, quan estàs en una cambra i t'agrada treballar, sempre es poden fer coses. Jo estic molt orgullosa del que he fet a tots els llocs. Des del Senat vam canviar tot el Pla de la lluita contra les drogues, vam iniciar una xarxa de diagnòstic de malalties rares, el Plan Avanza...

Ara que és al Col·legi, com s'ha trobat els ànims del sector?

Bé no estan. Els ànims estan tocats sobretot per la part de farmàcia, però no només. Econòmicament és difícil, especialment per als joves. Imagina't algú jove que posa una farmàcia, s'hipoteca i, tot i treballar molt, no cobra a finals de mes, i així un mes rere l'altre. El problema que tens és la incertesa, no saps ni el com ni quan i gestionar això és complicat. Des del punt de vista social, potser era un dels col·lectius que millor ho podia aguantar, però tot té un límit, fa molt temps que dura.

Com es pot gestionar això?

Des del Col·legi s'ha gestionat conjuntament amb els bancs, perquè com a particular és més difícil que la banca faci alguna cosa. Els Col·legis han fet molt bona feina. S'han fet avals conjunts i els pots fer servir quan els necessites, ens n'estem sortint força bé.

En quin punt estem en relació al deute de la Generalitat?

A Catalunya, com a país, no ens podem endeutar més. No tenim diners i els demanem del FLA, però paguen quan volen, perquè no és una norma, sinó que s'utilitza políticament. Fa anys, com mitja Europa, vam fer el que no tocava i també en el món sanitari. La sanitat no n'és una excepció, però el problema és que aquí no pots parar, la gent et necessita.

Pot haver-hi algun problema de desabastiment?

Sí, per un problema de mala gestió del govern de l'Estat amb la indústria farmacèutica. Quan els abaixes tant els preus que no els interessa, no fabriquen i això repercuteix en preus més alts en els nous medicaments. Potser fent una mica més cars alguns productes bàsics ens estalviaríem problemes de desabastiment i que els productes més nous fossin tan cars. A nivell d'oficina de farmàcia també passa, quan no n'hi ha, no n'hi ha, per exemple amb algunes vacunes, però a Catalunya tenim la sort que estem prop de França i Andorra i els pacients en porten.

I hi ha solució? O mentre la factura depengui del FLA és impossible de resoldre?

Mentre sigui així podem estar d'aquesta manera cada mes, i això és el que més angoixa. Cada mes pensant quan cobraràs, mentre les lletres i les factures arriben puntuals. Ara arriba el 75% d'una factura, el 25% d'una altra... Jo el que demanaria al Govern de Catalunya és que faci una planificació, preferim cobrar una mica més tard amb previsió, que no més d'hora a veure si toca. Això ens passa a tots els col·legis catalans i des del consell hauríem de pressionar més en aquest sentit.

Hi ha alguna oficina de farmàcia gironina que hagi hagut de tancar per aquesta situació?

Que nosaltres sapiguem no, però hi ha gent que ho ha passat molt malament. Alguna farmàcia que ha hagut de despendre's de treballadors o d'altres han accelerat el traspàs abans del que volien. Hi havia un moment que no sabies si valia la pena que la gent entrés a la farmàcia, perquè com més venies més dèficit. Per això alguns medicaments no estan en estocatge i s'han de demanar.

A part de capejar la situació econòmica, quins són els reptes que té el Col·legi actualment?

La prevenció. La salut pública té tres pilars: l'oficina de farmàcia, la infermera de l'atenció primària i el metge de primària. Per aquest ordre, perquè quan a algú li passa alguna cosa, a qui primer pregunta és al farmacèutic de sota casa. Qualsevol campanya, d'hipertensió, d'obesitat... tot el que és promoció de la salut i intervencions en la societat, o ho fas a través de la farmàcia o no arribarà enlloc.

En quin sentit?

Què hi farà l'hospital, si només hi arribes quan ja estàs malament i t'hi ha derivat algú? Si volem fer prevenció, l'hem de fer a través de l'oficina de farmàcia, però comptant amb ella. Per exemple, amb el zika, abans de l'ebola... temes que angoixen la població, podem donar-los informació a través del primer professional sanitari que tenen a l'abast, el farmacèutic. Quantes farmàcies hi ha arreu del territori? Si tens professionals sanitaris arreu del territori, tracta'ls bé i tingues-los en compte.

Ajudant-los a informar millor el pacient, per exemple?

Exacte. O lluitant contra la publicitat enganyosa, per exemple de productes per aprimar i per al colesterol, que sovint no diuen cap mentida, però tampoc expliquen la veritat. Des de la farmàcia es pot lluitar contra això, perquè som professionals sanitaris i podem aportar formació i informació.

Té prevista alguna reunió amb Salut per parlar del Col·legi?

Sí, pròximament. Una de les coses que volem demanar al CatSalut és molt bàsica, que els ambulatoris tinguin la llista de les farmàcies de guàrdia. Hi ha coses de sentit comú, però que ningú hi pensa. També hem de tenir més relació amb la farmàcia hospitalària, ja la tenim entre nosaltres, però cal més oficialment.

Vostè es dedica a la recerca. Potenciarà la relació amb la Universitat de Girona?

Sí, és important. Però pensa que Medicina té 8 anys, és una facultat molt jove, molt innovadora en la docència... quan comences és difícil posar-te en la recerca, però sí que ho potenciarem, ja ho estem fent, però cal fer-ho més.

Durant molt temps va ser la responsable del laboratori de l'hospital Trueta. Com veu el trasllat al parc hospitalari de Salt?

Jo me'n vaig anar perquè no hi estava d'acord. Si el motiu és que el nou Trueta o el gran parc sanitari de Girona, amb les facultats de Ciències de la Salut, es fa a Salt, amb el temps tindrà una explicació, si no, no. Mentrestant, el que es farà és el que fan tots els hospitals que no tenen dins els serveis centrals importants: crear petits laboratoris a tots els costats, acabant amb el laboratori hospitalari en un costat i la primària a l'altre.

I això què implica?

És un problema tècnic: les noves tecnologies van en contra de la separació, donen més i millor informació per un diagnòstic ràpid i fiable, i això justifica el perquè ha de ser prop dels hospitals de referència. Solen ser màquines molt grosses, que fan al mateix temps molta feina i molt de pressa, i si ha de ser eficient, les has d'alimentar molt, per això és bo que s'hi afegeixi el volum de la primària, perquè treballi de forma eficient. Ara ho han separat, com fa 20 anys.