Una vintena d'activistes de la Plataforma Aigua és Vida van llançar ahir aigua al riu Onyar des de l'emblemàtic Pont de Pedra de Girona en la cinquena edició de la Palanganada pel Ter. L'objectiu d'aquesta acció simbòlica és reclamar un cabal més alt per al riu Ter, que segons l'entitat està sobreexplotat i que de mitjana acostuma a portar entre 3 o 4 metres cúbics per segon, molt per sota del cabal ecològic fixat en el pla sectorial de cabals de manteniment de la Generalitat del 2006. Emmarcada en la campanya de denúncia que ha engegat Aigua és Vida, una vegada finalitzada la llançada d'aigua al riu, els membres van realitzar un taller per ensenyar com cada ciutadà pot mesurar el cabal del Ter i veure, amb els seus propis ulls, com "s'incompleixen" les normatives i la legalitat vigent.

L'acció d'ahir va coincidir amb el fet que ara fa 40 anys l'Ajuntament de Girona va signar el contracte per a la gestió de l'aigua amb l'empresa Girona SA. Des dels inicis de la plataforma ecologista, els seus membres han realitzat diversos manifestos, reivindicacions i mobilitzacions per donar a conèixer les "múltiples irregularitats" en la gestió de l'aigua a Girona. "La principal conclusió és que el consistori de Girona s'ha desentès de la gestió realitzada pel soci privat i ha desatès la seva responsabilitat en la gestió del servei", asseguren.

D'altra banda, l'entitat també va voler posar tots els focus en la situació que pateix el riu Ter. Segons denuncien, aquest riu gironí porta de mitjana un cabal d'entre 3 o 4 metres cúbics durant l'any, molt per sota dels límits legals que es van marcar en el Pla sectorial de cabals de manteniment del 2006 de la Generalitat de Catalunya. Des de fa tres mesos, la plataforma mesura cada dia el cabal del riu Ter al seu pas pel pont de la Barca. Així, han pogut evidenciar el fort incompliment del cabal ecològic fixat en el pla de cabals del Govern ara fa deu anys. En concret, en el 85% dels dies, s'ha incomplert la normativa i no s'ha arribat al mínim marcat. El portaveu de la plataforma, Pau Masramon, va criticar que els responsables del Govern i del consistori de Girona continuïn escudant-se en la llei franquista del 1959 -que fixa un cabal mínim en casos excepcionals de només 3 metres cúbics per segon- per continuar "eixugant el riu Ter". "Al final el que es fa es pervertir el llenguatge perquè els cabals mínims acaben essent els objectius desitjables", va lamentar. A més, des de l'entitat assenyalen que si no hi hagués l'actual sobreexplotació (sobretot per part de l'agricultura) i el transvasament del 76% de l'aigua del Ter cap a l'àrea metropolitana de Barcelona, el riu podria tornar a tenir 12 metres cúbics per segon.

Aquesta dràstica reducció del cabal comporta perjudicis per al medi ambient tals com reducció de la humitat, desaparició d'espècies animals i vegetals i, fins i tot, conseqüències econòmiques. A part del transvasament, des dels anys 60 es calcula que el cabal del Ter s'ha reduït un 40% a causa del canvi climàtic.

També van avançar que han presentat al·legacions al pla de gestió de cabals 2016-2021 de la Generalitat. "Preveu un 40% menys, no arribarem ni a les previsions de cabals legals que preveia la llei franquista del 1959", va criticar el portaveu de l'entitat, Pau Masramon.