Dissabte - Pira política

No fa ni quatre mesos semblava que Girona s'enfonsava després d'una estratègia errònia d'intentar que fos alcalde Albert Ballesta, que tot i figurar a la llista que CiU havia presentat a les eleccions de maig de 2015, no havia entrat al govern perquè anava molt avall. Van ser unes setmanes que Girona va passejar per la vora del precipici, convertida en la riota de Catalunya. Passats els mesos la ciutat està com si no hagués passat res. Era tan fàcil com un 'sacrifici de sang' en el sentit bíblic del terme. Es tractava de degollar Albert Ballesta a la pira mediàtica perquè tot es tranquil·litzés i Girona recuperés la seva fingida normalitat. Mai es va tractar de si Ballesta podia ser un bon o un mal alcalde, si era legítim o no que ho fos, o si Marta Madrenas seria una millor o pitjor alcaldessa. La política i el sistema mediàtic demanava un sacrifici públic. Va ser executar Ballesta i tots els problemes es van esfumar. En l'actualitat Girona té, possiblement, el govern més mediocre i insubstancial des de la recuperació de la democràtica quant a ambició i a la gestió del dia a dia. Però això no és important. El més important és l'aparença.

Diumenge - Salvador Catà

A la plaça Josep Pla de Girona fa més d'un any que estan ocupats uns baixos on s'hi ha instal·lat l'ateneu Salvadora Catà, que serveix perquè gent, majoritàriament jove, faci reunions, xerrades i moltes cerveses. Ho tenen tot molt curiós, ordenat i amb llum elèctrica. I així continuarà fins que la propietat reclami judicialment recuperar-la i un dia hi vagi la policia a treure'ls. Amb independència que un dia els desallotgin perquè les lleis democràtiques del país -pactades per la majoria- respecten la propietat privada, he de dir que en 20 anys que fa que observo aquest local, aquesta és l'activitat més sana, digna i ètica que s'hi ha fet mai. Abans va ser un banc que fonamentalment es dedicava a especular amb el totxo i, anteriorment, una acadèmia d'idiomes d'aquelles que va crear un inversor també per especular. Totes aquelles acadèmies van acabar tancant i deixant gent penjada. Les activitats dels peluts que hi ha ara són, sens dubte, molt més íntegres.

Dilluns - Fills de puta!

No sé si l'editor d'aquest diari permetrà aquest titular que he posat (fills de puta). No té com a finalitat l'insult gratuït, sinó fer una simple definició d'uns personatges que es dedicaven a enganyar avis a Calonge, Llançà i l'Escala -entre altres municipis de Catalunya- fent-se passar per inspectors del gas. Van arribar a robar prop de 600.000 euros. Hi ha tretze detinguts. Moltes d'aquestes víctimes a qui enganyaven aquests maleïts fills de puta estaven malalts o patien demències. A altres els amenaçaven o els posaven la por al cos. Maltractar avis és un dels delictes més malvats i infames que existeixen.

Dimarts - Fi dels correbous

Els olotins han votat a favor de posar fi als correbous que es feien a aquesta localitat, sumant-se a altres prohibicions com les de Roses, que ha eliminat l'empaitada d'ànecs.

Iniciatives com aquestes ens demostren que estem evolucionant com a espècie, malgrat que l'evolució consisteixi a trencar amb la nostra història més ancestral. En els últims temps estem decidint que no té cap sentit mantenir espectacles basats en el patiment d'altres espècies. Aquests espectacles mai han tingut a veure amb la cadena tròfica. Clar que això em porta a reflexionar sobre els plaers gastronòmics que ens regalen alguns animals. Molt em temo que serem de les últimes generacions que en gaudirem.

Dimecres - Passatges, premi Nacional

Passatges és el memorial més colpidor que es pot admirar a les comarques de Girona i m'atreviria a dir que a Catalunya. Un viatge de la foscor cap a la llum i el mar. És d'aquells pocs complexos monumentals vius, com podria ser el Peine del Viento d'Eduardo Chillida, a Donosti. El Passatges m'explica una història que comprenc. El túnel oxidat que representa el trajecte vital de Walter Benjamin és fusiona amb un mar que canvia en funció de les onades, els corrents, el color, la humitat del dia o la intensitat de la tramuntana... I una cosa desconeguda és que, damunt del bell cementiri, el complex de Karavan té altres elements que et permeten observar que el paisatge és geometria. És fascinant. Passatges existeix des del maig de 1994 i avui li han donat, a la fi, un premi Nacional de Cultura. Karavan finalment s'ha reconciliat completament amb Portbou i aquesta obra, que essent una de les grans de la seva llarga trajectòria, s'hi va allunyar per motius diversos. Per la traïció que va representar construir un port a sota, que desvirtua el conjunt, i per la incompetència dels diferents governs de la Generalitat que han jugat amb molts projectes per construir el centre Benjamin de Portbou però que tampoc ara el conseller Raül Romeva sembla disposat a construir.

Dijous - Sabotatge al tren

Alguns maquinistes de RENFE s'han convertit aquests dies en una banda de malfactors dedicats a arruïnar el dia a dia dels ciutadans. Una cosa és fer una vaga legal, anunciada i pactada amb l'administració, i una cosa ben diferent és el que estan fent alguns (alguns i no tots perquè conec molts maquinistes íntegres). Aquests s'estan dedicant a endarrerir les sortides dels trens exigint que es compleixi la lletra petita del reglament, com ara que la farmaciola estigui completa o que una porta s'obri correctament. La seva finalitat no és aconseguir que es compleixi el reglament perquè aleshores ho haurien de fer cada dia i mai sortirien a l'hora els trens. En realitat volen fer sabotatges, cosa que, al meu modest entendre, els fa perdre totes les raons que puguin tenir.

Divendres - Catalunya decrèpita

Els ciutadans no ens hauríem de creure les excuses que estan donant els consellers del govern de Catalunya aquests dies. Han sortit en manada a dir-nos als ciutadans que no podran reduir llistes d'espera, que no podran contractar mestres, que no hi haurà diners pels més necessitats, que no podran fer inversions als pobles i ciutats... I tot per culpa de la CUP. Això és d'una mesquinesa superlativa. La culpa és de tots dos. De la imprevisible CUP però principalment de JxSí, que és qui té la responsabilitat de governar. Si amb els anomenats antisistema no ho han aconseguit, hi ha molts altes partits amb els quals podrien arribar a un acord per aprovar els pressupostos. Només consisteix a voler-ho fer. No pot ser que el ciutadà acabi pagant la falta de talent dels polítics actuals dedicats, uns i altres, a encadenar ocurrències simbòliques i a guanyar temps. Fa anys que guanyem temps per res.