Diumenge · Dietari

Quan en aquesta campanya escolto els candidats al Congrés per Girona, em posseeixen instints molt baixos. Els diputats per Girona a les Corts espanyoles fa anys que no treballen pel territori i només en parlen durant les campanyes. En realitat en els propers quatre anys treballaran per la seva carrera donant voltes al planeta o agafant posicions dins del seu partit.

Aquests dies podem escoltar el PP prometent el desdoblament de la Nacional II, el PSC prometent eixamplar la carretera de Portbou, CDC i ERC proclamant que treballaran a Madrid per la independència de Catalunya... Els altres dos partits un, Podemos, és metropolità i barceloní i l'altre, C's, creu que les comarques de Girona és un territori gihadista.

La promesa d'aquestes carreteres no té nom. Tots plegats enlloc de votar-los hauríem de presentar una demanda col·lectiva per estafa continuada. Em nego a recordar quan fa que es promet el desdoblament de la N-II, que ha frenat el PP en una campanya psicòpata de càstig econòmic a Catalunya.

Per no recordar que va ser un ministre del PSC, Josep Borrell, qui va condemnar a mort Portbou, en no fer la prolongació ?-que ell mateix va comprometre- de la carretera que els francesos van portar fins a Cotlliure.

Mentrestant, CDC i ERC s'han convertit també en dos hàbils defraudadors del vot ciutadà, a força de prometre una independència que no saben com aconseguir i probablement no tinguin cap interès en assolir. En el subsòl invisible de la política, aquests dos partits semblen de la família Borja, immersos en una guerra de punyals als ronyons per anar conquerint poder i aconseguir ser el millor situat quan sigui el moment de negociar amb Espanya la sortida del carreró.

Diumenge · Vida abans del mòbil

Em pregunten uns nens com ens ho fèiem per trobar-nos, quedar i per comunicar les urgències abans dels telèfons mòbils. Els sembla que la vida era dificilíssima abans d'aquest giny, però resulta que érem capaços de trobar a qui fos, d'estar al dia de totes les tafaneries i, fins i tot, de quedar per sopar amb els amics el mateix dia, encara que la vida fos deliciosament més lenta.

D'exemple els explico una anècdota. A finals dels anys 80 o principis dels 90, un servidor era periodista del Diari de Gironaa Figueres. Acabada la feina, tornava al meu poble, aquell dia en tren. Quan m'esperava a l'andana de l'estació de Figueres, va començar a sonar insistentment el meu nom pels altaveus perquè em presentés al despatx del cap d'estació. Una vegada allà, em sembla que va ser el pare de l'actual conseller Santi Vila que era el cap, em va passar el telèfon i em va dir: "Són els senyors del Diari de Girona". A l'altre costat de la línia va aparèixer parlant com una metralladora el periodista Tomàs Yebra que, des de la central a Fornells de la Selva, m'informava d'un incendi, un assassinat o no sé quin succés a Sant Climent Sescebes, que em va obligar a girar cua per anar escriure sobre la història. Convindrem que la tecnologia fa decaure l'audàcia.

Dilluns · Segon o primer

El Celler de Can Roca ha perdut la corona de millor restaurant del món però ha guanyat la corona de segon. Estem parlant del rànquing que fa anualment la revista Restaurant i que entre tots plegats l'hem acceptat com els Òscar de la gastronomia. Per a en Josep, Joan i Jordi, i per tot l'equip del Celler de can Roca, és una gran notícia, perquè quedar segon vol dir que un dia poden tornar a ser primer i que, de moment, se'ls rebaixa molt la pressió de mantenir-se com a número 1.

Això els dóna més temps per dedicar-se als innumerables projectes cívics i empresarials que tenen en marxa i fet i fotut, en aquest cas, ser segon té uns fruits similars a ser primer. Però insisteixo, la gran notícia de ser segon és que un dia pots tornar a ser primer.

Dimarts · El maquinista

Un AVE que tenia prevista la sortida a les 19.30 de Barcelona cap a Girona ha acabat sortint a les 20.05. El motiu: no arribava el maquinista. El maquinista que ha portat el tren des de Madrid, ha marxat i l'altre s'ha presentat mitja hora tard murmurant no sé que dels motors, davant de l'interventor que estava francament cabrejat amb ell i amb qui s'ha acabat discutint davant dels usuaris. L'interventor li exigia que expliqués que passava per poder informar per la megafonia als viatgers però el maquinista era incapaç de donar una explicació convincent.

Aquesta és una mostra de la vaga encoberta que han fet els maquinistes aquests dies en paral·lel a les jornades de vaga pactades. Una mostra d'arrogància superlativa: jo tinc la paella pel mànec i tu, desgraciat que vas a treballar, al metge, a una reunió transcendent per la teva vida, a un funeral, a un festival del teu fill... et fots! RENFE hauria de perseguir i sancionar tots aquells que han actuat com aquest maquinista.

Dimecres · Governeu, collons!

Les empreses que donen feina a discapacitats, com ara la làctia la Fageda de la Garrotxa, volen portar la Generalitat als tribunals perquè el Govern els deu l'estratosfèrica quantitat de 40 milions d'euros. La gravetat de la situació és que aquests diners serveixen per pagar part de la nòmina d'aquests treballadors especials.

El dia que el país prengui consciència d'allò que es va carregar el govern anterior i que l'actual no està corregint serà massa tard. Allò que va destruir en matèria de salut, d'educació i de serveis socials. I això, per si algú té la temptació de posar etiquetes, no forma part de la retòrica d'algú contrari a la independència de Catalunya, sinó d'algú que dia a dia veu com uns mals governants estan destruint el seu país.

Els governants catalans han d'aprendre a caminar i mastegar xiclet a l'hora. Governeu, collons!

Dijous · Comín suspès

El conseller Comín està molt còmode amb la xerrameca política. L'altre dia estava en la seva salsa comentant a Youtube el debat de les generals amb un bol de crispetes i xerrant banalitats com si estigués a la barra d'un bar. En canvi, gestionar ja és una altra cosa. És difícil.

Del brot d'enterovirus ens en vam assabentar perquè els mitjans de comunicació van pressionar. Però resulta que no és aquest l'únic error comés pel conseller durant aquest episodi. El desistiment amb el tema de l'enterovirus va molt més enllà. Els farmacèutics de Girona estan alarmats per la gestió que n'ha fet el departament.

Avui la presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, Rosa Núria Aleixandre, ha assegurat que un mes després de detectar-se aquest brot, Salut encara no ha informat als farmacèutics dels detalls de la malaltia. Tampoc els ha ofert cap mena de formació, quan les farmàcies estan a la primera línia de consulta per part dels ciutadans. Aleixandre, que és convergent i va ser senadora per aquest partit, sosté que la conselleria de Salut es mereix "un suspens molt gros".

Divendres · Boireta o Starbucks

Un regidor de l'Ajuntament de Girona reconeix que frisa per aconseguir que un dels emblemes del nou Parc Central de Girona sigui un Hard rock cafe, un Starbucks, o qualsevol d'aquestes franquícies o cadenes que estan convertint el món en un lloc homogeni i detestable.

Serà que no hi ha emprenedoria local com per recórrer a aquestes espècies invasores... a aquests mosquits tigre de la restauració. L'antic Boireta, enderrocat per les obres de l'AVE, era un lloc encantador on fer el vermut després del passeig.

El Boireta també formava part d'una cadena. Però era d'un grup local de restauració que a favor seu té que fins ara sempre ha defugit de "lo" homogeni. Cadascun dels seus establiments -llevat de les seves fleques, que totes tenen un mateix aire- s'adapta a la personalitat de l'entorn.

Aquestes cadenes que anhela el regidor estan en el camí que ha emprès l'Ajuntament per assassinar la personalitat local que acabarà convertint la ciutat en un indret ordinari. Un lloc que adora els Lannister -a 40 mil euros a compte dels pressupostos de cultura dels barris- i oblida el Cap d'Estopes.

Ser provincià no és reivindicar i donar discurs a "lo" local, ser provincià és voler servir anelles de ceba i nachos al mig de Girona.